Maó ha viscut un jaleo intens, que estrenava caixer batle en la figura de Carlos Montes i que ha assolit gairebé la paritat de caixers i caixeres.
Tot ha començat molt puntualment a les 21 hores i uns pocs minuts, seguint les convenients directrius de puntualitat que ara tracten de seguir la major part de consistoris de l'Illa per tal de corregir l'excessiva duració que havien anat agafant els jaleos, amb el consegüent desgast per cavalls i cavallers i dels horaris del públic i les famílies.
El jaleo és el moment més esperat de les festes. La gent esperava expectant a la plaça de la Constitució de Maó, l'entrada dels cavallers i quan han començat a entrar en filera no ha quedat decebuda.
La multitud ha embogit d'alegria i emoció amb els bots dels cavalls i amb els coneguts sons de la banda de música. La màgia atàvica de la festa ha funcionat un any més i com sempre ha produir unes escenes de gran plasticitat que en els darrers anys queden immortalitzades en fotografies i vídeos gravats des dels telèfons que tots portem a la butxaca o al bolso.
Davall la plaça hi havia més gent interessada a filmar que a fer botar els cavalls. Fins a 126 caixers i muntures van entrar al Pla de de l'Esglèsia, si no fallen les contes, els mateixos que en el jaleo de l'any passat quan es va fer una important reducció per intentar millorar els tempos de la qualcada.
Alguna gent esperava des de las set de la tarda amb paciència mineral, Abans del jaleo, sonava des d'un dels bars una música electrònica tan insuportable i a tal volum que era tota una incitació a emborratxar-se per deixar de prestar-li atenció.
Afortunadament l'entrada de la qualcada va fer callar els sons estridents i va donar pas a la música de la banda de Maó, a les palmes i als oles.