N'Isaac Mascaró fa vint anys, que té un somni. I el passat hivern, en sortir de veure «Bohemian Rhapsody», pel·lícula que repassa la trajectòria de Queen, va tenir una espècie de revelació: aquest 2019 era el moment de fer-lo realitat
Ell és el director de la banda de música des Migjorn i fa molts estius que prepara un concert multitudinari cada juliol, des de Les Miserables fins a Mecano, per després anar a interpretar-lo a diverses poblacions de l'Illa. Inicialment però, n'Isaac trobava que aquest any havia arribat el moment de descansar, fa poc ha estat pare i volia passar més temps amb la seva família. Així els hi va comunicar als músics el passat setembre, però dos mesos després tot va canviar i va començar a treballar dia i nit per aconseguir que el seu somni de dirigir a la banda de música interpretant Queen es convertís en una realitat. I aquest dijous a la nit, Los Nogales es va convertir en Wembley.
Moltes hores de feina
Rere tot l'espectacle que aquest dijous va fer vibrar tota una Illa hi ha centenars d'hores de feina que van començar en el moment d'arranjar les cançons perquè passessin de ser per una banda de rock, formada per un cantant, guitarra, baix i bateria, a ser interpretada per una vuitantena de músics. Tot i ser una feina «apassionant i molt enriquidora», n'Isaac explica que es tracta d'una tasca molt laboriosa i per realitzar-la, molts dies es va haver de despertar de matinada per poder arribar a tot. A tot l'esforç musical que s'ha fet per aquest concert, també se li ha de sumar els aspectes tècnics, com ara el so o el muntatge d'unes infraestructures a l'alçada de l'espectacle, com ara, pantalles gegants. El concert d'aquest dijous, per la banda des Migjorn, és quelcom sense precedents: en ell hi van estar involucrats -entre músics, cantants, cor, del que s'ha encarregat Elsa Perches, i tècnics- més d'un centenar de persones.
Un èxit de convocatòria
I és que n'Isaac tenia molt clar que si algun dia arribava a organitzar aquest esdeveniment, ho faria en grans dimensions. «Altres anys, per diversos motius no sempre he pogut fer tot el que m'agradaria i algunes idees que tenia pels concerts no van poder fer-se realitat. Enguany, tenia clar que no em volia quedar amb les ganes de res», explica.
A més, el concert també ha tingut un gran èxit de convocatòria, encara que això mateix era una de les coses que inicialment podrien preocupar a Mascaró: «No és el mateix què el concert es faci al teu poble que haver-te de moure», argumenta. Però així i tot, l'espectacle ha aconseguit reunir milers de persones. Segons el director, aquesta gran acollida es pot deure a diferents motius.
Per començar, Queen és un grup universal i qui més qui menys es sap alguna cançó; a més, «Bohemian Rhapsody», la pel·lícula, s'ha encarregat de fer la campanya de màrqueting per ells i ha aconseguit que la banda torni a estar en boca de tots, tant de majors que recorden els seus hits, com de petits que els descobreixen ara: «hi ha pares que venen al concert perquè els hi han demanat els seus fills», confessa entre riures n'Isaac.
La figura de Nicolás Gomila
A tot això se li ha de sumar la reconeguda trajectòria de la banda des Migjorn i especialment en Nicolau Gomila interpretant a Freddy Mercury.
Com bé diu el director, trobar la persona perfecta per encarnar a aquest mite de la música pot semblar complicat, però a Migjorn, el tenien a casa.
N'Isaac, però, va tenir alguns dubtes abans de tirar-se a la piscina, ja que sabia la feina que aquest concert li suposaria, des del moment en què va començar a organitzar les partitures fins als problemes tècnics poques hores abans de començar el concert. Per això, tot i els moments complicats que «et fan replantejar la teva feina», després de l'èxit d'aquest dijous es va demostrar que, tot i el que pugui passar i fent cas als homenatjats, el xou sempre ha de continuar.
Menorquí, te tiras piedras sobre tu propio tejado. Sí, es y será una banda de pueblo, pues el 90% o más de sus componentes no son músicos profesionales, la mayoría son jóvenes estudiantes o adultos que se ganan la vida con otro trabajo. Y es eso mismo, que una "banda de pueblo" como dices tú, llene un estadio con casi 10.000 asistentes, en un lugar tan pequeño como Menorca y pagando todos ellos religiosamente su entrada, es sencillamente IMPRESIONANTE. Y no, no es que los menorquines sean "cortos de mira", porque además de los autóctonos, entre el público había cientos sino miles de turistas con la boca tan abierta como los de aquí. Yo que no vivo en la isla, te aseguro que voy habitualmente a conciertos de todo tipo, de orquestas y bandas sinfónicas profesionales y te puedo asegurar que, si bien la ejecución técnica de una orquesta profesional evidentemente será mejor, a día de hoy aún no he encontrado una banda, ni profesional ni de pueblo, que transmita lo que la de Es Migjorn.