«L'alzheimer és molt frustrant, és com si la persona que la pateix s'anés convertint en un fillet petit», desaprenent a poc a poc tot l'après al llarg de la vida, «i fa que en el cuidador desperti un instint maternal, havent de pensar constantment amb les seves necessitats, sobre què li pot anar bé i què li pot agradar». Així defineix na Juana la malaltia que ha afectat durant sis anys al seu germà, mort fa poques setmanes, quan tenia 85 anys.
«Frustra molt veure com, des que va perdent la memòria, deixa de conèixer-te, veus que la comunicació va morint, que no respon», afegeix na Juana, mentre que n'Araceli observa com van apareixent símptomes clars en la persona. En aquest cas és la seva germana, qui l'altre dia «va venir a casa i va dir que no hi havia estat mai, es desubica», apunta, sobre una dona que ja va conèixer ben de prop la malaltia, perquè el seu home l'havia patit abans.
La família, els cuidadors
«Malament, la família ho viu malament, els fills intenten que hi vagi una cuidadora però la meva germana no ho vol», segueix dient n'Araceli, qui, igual com na Juana, aquest dimecres ha visitat l'autobús de la Confederación Española de Alzheimer (Ceafa), al seu pas per Maó, l'única aturada que ha fet a Balears, en el marc de la campanya «La nova cara de l'alzheimer».