Fa poc que, a Ferreries, un grup d'amics ha posat en marxa el seu particular club de snooker, una modalitat de billar britànica poc estesa a Menorca, que es caracteritza per jugar-se en una taula de grans dimensions i amb bolles més petites que el billar americà.
La idea de crear aquest club sorgeix de Sebi Coll, aficionat al billar i que disposava d'un local apte per encabir-hi una taula de snooker. En el projecte es van implicar diversos companys i també el seu germà, Pere Coll.
Però els faltava el més important, la taula, i sorgí una oportunitat a Barcelona, que no van desaprofitar. Un club de la ciutat comtal en tenia una a la venda.
«A Menorca hi ha poques taules de billar, i les que hi ha són de billar americà i alguna de caramboles», com la que hi havia fins fa poc al Vimpi, també a Ferreries. I de snooker, només en trobam qualque excepció. «As Castell en tenien una al bar Scandals (establiment tancat i en obres) i també a l'Aeroclub». De fet, en aquest darrer indret tenen un club.
«Noltros som principiants, hem fet algunes partides amb coneguts de Ciutadella, però ara és més complicat, per les restriccions», confessa Coll, qui té ganes que passi aquesta mala època per «organitzar un open a nivell de Menorca».
Torneig en la intimitat
L'snooker és un joc que permet partides d'un contra un, o per equips, entre dues parelles. I en el context actual, amb les limitacions que hi ha, els membres del club van organitzar un torneig entre ells mateixos, individualment. Així, es van anar reunint al local els dos jugadors de cada partida. «Així no té gaire emoció, però és el que hi ha», diu Coll, qui va resultar ser el guanyador d'aquesta competició domèstica.
El finalista va ser Dani Coll, i també hi van prendre part Andreu Caballo, Bep Pons ‘Rocker', Mathieu Nieuwland, Sir Trevor i Joan Barber.
Com apunta Pere Coll, l'snooker és molt entretingut i en aquest club de Ferreries impera un gran ambient.
Els que estan acostumats a jugar a altres billars en troben diferències, tant a la taula, com a les bolles i en alguns complements, com el pal extensor amb creu, per tenir un punt de suport pel tac quan la bolla blanca és molt enfora.
També és diferent el reglament. «La taula té unes mides de 3,6 per 1,8 metres, és bastant més grossa», i l'objectiu és anar introduint les bolles de colors. «N'hi ha quinze de vermelles i set d'altres colors, i cada una val uns punts», il·lustra aquest resident de Cala Galdana. «Amb la bolla blanca, n'has d'entrar, alternativament, una de vermella, i una de color, i així vas sumant punts». I «també són punts per a un, les errades del contrari». Pere Coll creu que «és molt divertit» i recomana provar-ho a aquells que els agrada jugar altres modalitats de billar.