Pocs s'imaginaven dia 11 d'agost de fa dos anys que aquell «fins l'any que ve» no s'aniria a produir en els dos exercicis següents. Però «Es Diari» ha volgut mantenir encesa la flama del sentiment alaiorenc amb la publicació de la tradicional revista de Sant Llorenç. I tot i que els cavalls, els caixers i els protocols no ocuparan pàgines en les edicions dels dies 14 i 15 d'agost, tot el poble podrà assaborir la festa fullejant un document que es convertirà en un record enmig d'una etapa de pandèmia.
El fabioler Lito Vinent, qui espera amb ànsies poder-se fermar de nou l'esperó i sentir tremolor el dia del pregó, brinda al poble una glosa que fa escarrufar la pell.
A més a més, la publicació anima a convertir aquests dies en una festa de l'art després de la recent inauguració de l'exposició Alaior Art Contemporani LÔAC amb un passeig guiat per l'expert Carles Jiménez, que ha exercit de comissari de diverses exposicions. «Conserven els alaiorencs, en general, una aquilotada fama de gent de la festa, de la bona festa», assenyala el doctor en Periodisme i investigador Miquel Àngel Limón en el seu exhaustiu reportatge sobre les altres festes d'estiu d'Alaior en el qual desvela com «el poble de la rauxa» ha viscut també les festes de la Mare de Déu de Gràcia, de Sant Nicolau de Tolentí, de Sant Marçal i de Santa Sabina.
En clau de reportatge, aquesta publicació inclou unes divertides pàgines que protagonitzen sis periodistes alaiorencs. I és que, amb un exquisit talent i amb gran enginy han donat forma a unes notícies periodístiques sobre Sant Llorenç que porten la imaginació del lector al límit entre la realitat i la ficció. I en aquest món inventat aprofiten per animar-nos a mirar pel medi ambient, a ser feliços amb petites coses i a valorar la cultura i l'art.
La revista també vol encuriosir els ciutadans amb unes imatges fetes per la fotògrafa Gemma Andreu des dels terrats més privilegiats del poble des d'on observar l'entramat de carrers i edificis.
El fotògraf Tiago Reurer manté el seu tradicional reportatge. Narra en deu imatges moments indesitjats marcats per la pandèmia i a través dels quals reflexiona que «quan tot això passi hem de saber valorar accions com donar-se la mà, un petó o una abraçada».
Per la seva banda, l'historiador Miquel Àngel Marquès ofereix un passeig per deu microtopònims o racons singulars d'Alaior amb una acurada explicació de l'origen d'aquests topònims menors. Tampoc hi falta un recorregut per la història i l'evolució dels programes de les festes de Sant Llorenç amb una selecció i comentari de les portades a càrrec de l'editor d'«Es Diari» Josep Pons Fraga.
El poeta Ponç Pons, mestre i filòsof, brinda un article d'opinió a través del qual aconsella viure i gaudir de Sant Llorenç com una festa interior. I és que «a pesar de tantes coses tristes, dures, injustes, fins i tot cruels, que veim passar al món, també hem de veure-hi les bones i fer de la festa un signe de concòrdia i socialització», apunta.
Us havíeu fixat mai que la façana lateral de l'Ajuntament d'Alaior ha romàs inacabada durant prop de 350 anys? Idò en aquesta publicació expliquem la història i la rehabilitació que s'ha executat a l'edifici i la recuperació d'una sèrie d'escuts. La revista «Sant Llorenç 2021» es presenta aquest divendres dia 6 a les 20 hores al convent de Sant Diego.