«Què vas cap as jaleo?». «Ara ho pensava, que ja quasi en seria l'hora». Converses com aquestes que pronunciaven ahir dues senyores en un carrer de Maó, es podien sentir passejant pel centre de la ciutat en una jornada estranya on el sentiment generalitzat era el d'enyorança. L'enyorança per aquest parèntesi de dos anys.
Ahir, dissabte de Gràcia, van ser molts els dinars familiars i d'amics que es van organitzar per a celebrar, almenys en la intimitat, aquest 7 de setembre tan diferent. Pels carrers del centre, l'anar i venir de gent era com el d'un dia gairebé normal, amb clients a les terrasses i la majoria dels comerços oberts. Només activitats com les protagonitzades pels geganters de Maó al pati del Claustre de Sant Francesc, les completes a l'ermita de Gràcia, algunes imatges de la Verge penjades en balcons, o els tècnics preparant l'escenari per al concert de la nit de Black Pearl, escampaven lleument l'esperit festiu.
I avui, un altre petit tast: els gegants tornaran a ballar al Museu de Menorca (11.30 h) i el vespre hi haurà el concert de les bandes de música de Maó (20 h) i des Migjorn Gran (21 h) a la plaça Constitució.
lo que de cada vez me demuestran mas estos Sres de Dalt la Sala es que si no somos nosotros los responsables, ellos no lo van a ser solo piensan en como poder alardear de cosas que no se tendrían que hacer si no hay fiestas no las hay y se acabo, asi que mis mas sinceras felicitaciones a todos aquellos Mahoneses y Mahonesas que se han quedado en casa o simplemente no han acudió a ningún acto de estos que lo que pueden ser una bomba de relojería como se demostró en otros sitios, Bones Festes de la Mare de Deu de Grasia i estei a casa