Un treball de pintura corporal amb la referència directa del 80è aniversari del diari «Menorca» va ser la fotografia finalista, original de Cati Tudurí, del Premi Domingo Marqués de fotografia 2022 convocat per Editorial Menorca. Una menció honorífica que, a més de la fotògrafa, també han celebrat els altres dos cooperadors necessaris de la imatge, Toni Olives com a model i la seva filla Lina com a artista.
La santlluïsera Cati Tudurí, de 45 anys, es confessa com a lectora habitual del diari «Menorca» i un dia va veure l'anunci dels premis periodístics amb motiu del 80è aniversari del rotatiu, entre els quals hi havia el Premi Domingo Marqués de fotografia. Aquesta efemèride la va animar a participar en el concurs, encara que faltava madurar el tema del seu treball fotogràfic.
De fet, a na Cati li agrada la fotografia des dels vint anys, però mai s'havia presentat a cap concurs. Les seves són fotografies del paisatge de Menorca o d'algun racó quan viatja, sempre fetes amb el mòbil, i les sol penjar a Instagram sense cap pretensió artística.
No obstant açò, l'estiu passat, mentre estava gaudint de la Nit d'Art al port de Maó, es va fixar en una jove que estava realitzant una pintura corporal i va tenir la idea que podria ser un bon argument per presentar en el referit concurs fotogràfic. Uns dies després va contactar amb l'autora del body painting, Lina Olives, per explicar el projecte que tenia pensat dur a terme i demanar-li la seva col·laboració artística.
En aquesta ocasió, però, no servia una persona de qualsevol edat per fer de model, sinó que havia de ser una persona gran, per adequar-se a la celebració dels vuitanta anys del diari. Na Lina va pensar tot d'una en son pare, Toni Olives, col·laborador durant anys en diferentes seccions del «Menorca», que no va posar cap objecció a participar en aquest projecte doblement artístic.
Na Cati recorda que el passat mes de setembre, pocs dies abans que finalitzés el termini per presentar els dos treballs fotogràfics al concurs, els tres van quedar un capvespre a la seva casa de Maó per dur a terme la doble sessió artística, la mateixa activitat de la pintura corporal a càrrec de na Lina i, per altra banda, les fotografies del procés i, sobretot, la imatge del resultat final.
La sessió va durar prop de quatre hores, entre empaperar una paret de l'estudi amb fulles del diari que servís com a fons de la imatge i pintar el cos nu, concretament el tors, els braços i la cara del model, amb la capçalera del diari, el logotip de l'aniversari. Mentrestant, la fotògrafa anava retratant els diferents moments de l'activitat, fins acabar amb dues fotografies, una amb el fons negre i l'altra amb els diaris a la paret, que finalment va ser la que va quedar finalista del premi.