L'educació a Menorca era un espai majoritàriament reservat als homes quan Catalina Pons Triay hi va començar a treballar, com també ho era l'accés a la universitat. Però ella va partir a estudiar a Palma la carrera de Magisteri, on va viure a la residència de les Monges Agustines. Va néixer a Alaior el 1925 i va morir fa dos anys, després d'una llarga trajectòria dedicada a la docència i molt implicada en les entitats socials i culturals del seu poble, Alaior. Una entrega que ara se li reconeix amb el Premi Donasses 2022 a títol pòstum.
Els records sobre Catalina Pons que té avui la seva família i que s'han documentat -i que s'escriuen al llarg d'aquesta pàgina- són gràcies a la memòria de la seva germana Montse i a les fotos que en conserven.
Quan va acabar la universitat, als anys 50, va tornar a Menorca i va començar a exercir com a mestra a l'escola Davall sa Plaça a Maó, una professió a la qual hi dedicaria tota la seva vida fins que es va jubilar als 65 anys.
Després, va anar a Son Card, on va participar amb la fundació d'aquesta escola rural. També va exercir al col·legi de Llucmaçanes fins que es va traslladar a Lleida per treure's les oposicions, on va estar treballant a una escola de la localitat de Pallerols.
Quan va regressar a Menorca es va obrir el parvulari des Ramal, a Alaior, on anys després va acabar essent-ne la directora. Finalment, va treballar al col·legi Doctor Comas Camps. Els seus alumnes la coneixien com ‘la Señorita Catalina'. També als anys 50, Catalina Pons va participar en la creació de l'Acadèmia d'Alaior, formada per un grup de professors del qual ella n'era l'única dona, i on s'impartien classes per preparar els joves del poble per als estudis de Batxiller.
Al llarg de la seva vida, i també després de jubilar-se, va participar en activitats com la coral d'Alaior, va estar molt vinculada a l'església de Santa Eulàlia i també al grup de ball fandango, una afició que Catalina compartia amb els seus alumnes, quan a l'escola els hi mostrava a ballar.
En una època en què no existia tanta varietat de joguines, Catalina era manyosa i amb el seu enginy creava jocs de paper i cartó per jugar aprenent amb els seus alumnes.
La seva neboda, Mar Pons, la descriu com una dona que creia en la seva professió, que li agradava ensenyar, estar rodejada d'infants i educar en valors. La seva família explica que Catalina vivia per la seva feina de mestra que va ser durant la seva vida la seva gran passió.