Consell i ajuntaments tenen la intenció de remodelar o crear nous espais urbans per practicar l’skate de forma segura. A través d’una oferta de contracte menor, s’ha encarregat un estudi de diagnosi dels skateparks de l’Illa, que aporti propostes per a reconvertir aquests espais. I és que, tot i que des de fa anys els municipis han anat fent inversions perquè els patinadors disposin d’espais i instal·lacions adequades, la realitat és que ben prest s’acaben deteriorant.
L’estudi ha costat 2.475 euros (IVA exclòs), està firmat per l’arquitecte Pol Martín (Skate Architects) i compta amb el treball de camp realitzat per Aina Sastre i Assuès López, del Club Skate Menorca. Precisament, un dels aspectes que més es tenen en compte els autors és la poca durabilitat de les instal·lacions, mòduls prefabricats que tenen múltiples inconvenients (renou, perillositat, necessitat de manteniment, nul·la integració amb l’entorn, dissenys monòtons i mal distribuïts). Per açò consideren que, més que optar per reconstruir el que hi ha, caldria apostar per dissenys actuals que perdurin en el temps i necessitin poc manteniment. Així, és necessari comptar amb «tècnics projectistes i empreses constructores especialitzades».
El concepte de ‘skateplaça’
Tenint en compte que el món del patinatge està assolint una gran professionalització i que és un esport més (i per tant, saludable), l’estudi aporta possibles models a imitar. És el cas de l’skate de ‘carrer’ que, a diferència del de ‘rampa’ (basat en skateparks específics i amb múltiples varietats, com el bowl, halfpipe, vertical), es practica en espais públics, fent servir qualsevol element i mobiliari urbà. És el que trobam, per exemple, al Parc de la Ciutadella o a la plaça dels Àngels (Macba) de Barcelona, la Plaza Constitución de Santiago, o l’skateplaça de Gentofte de Dinamarca.
A més, s’aposta per una convivència entre patinadors i població en general, de manera que els espais habilitats per fer skate esdevenguin punt de trobada, per a dinamitzar l’ús col·lectiu.
Propostes per pobles
Amb la col·laboració dels ajuntaments, s’ha fet una diagnosi que deixa clar el mal estat general de les instal·lacions. A partir d’aquí, tenint en compte les inversions fetes i els projectes que es contemplen als pobles, es proposen idees. Per exemple, a Ciutadella es proposen espais alternatius, al costat de la piscina municipal descoberta, a la plaça Princesa Joana, en una parcel·la a prop de la Platja Gran, a la plaça de l’Empordà o a l’entorn del Castell de Sant Nicolau. Un espai on ja es patina habitualment i que està en bastant bon estat, però on es podrien afegir alguns obstacles mòbils.
Al cap de llevant, a Maó hi ha l’skatepark més gran de l’Illa i els usuaris reclamen unes instal·lacions actuals. Els mòduls, de materials poc duradors i que no han rebut mantenimnt, estan en molt mal estat. Després de diverses reunions, l’equip tècnic proposa una actuació integral, aprofitant els desnivells existents per fer d’aquell paratge «un equipament digne a nivell visual i de qualitat arquitectònica».
A la resta de municipis, les solucions a les problemàtiques existents són variades. A Ferreries sembla que la millor opció és mantenir l’skatepark actual, fent millores i afegint mòduls duradors que no requereixin gaire manteniment, mentre que en el cas d’Alaior es qüestiona la darrera actuació feta per l’Ajuntament que, «no s’ha fet de la millor manera, ja que s’han gastat més de 15.000 euros en una reparació que ha durat intacta poc més d’una setmana». Així, es recomanen materials adequats i integrar l’espai de patinatge en el parc del costat, incorporant diferents elements, com ara rampes.
La proposta d’integrar la zona de patinatge amb la zona verda del costat també es produeix as Mercadal, on caldria igualment introduir millores. També la plaça Pare Camps s’observa com una oportunitat amb la incorporació d’obstacles mòbils de granit, sempre que s’apliquin horaris per fer-ho compatible amb altres usos.
As Migjorn Gran les instal·lacions estan bastant bé, i es proposa tan sols millorar la distribució de qualque obstacle; i a Sant Lluís s’insta a fer un skatepark nou, ja que l’actual no és practicable. Una opció, al polígon, permetria construir un gran bowl que podria esdevenir tot un referent. Per últim, as Castell no hi ha skatepark i es planteja un disseny d’obstacles i escultures patinables a l’Esplanada.