En Pere Fuster Gomila serà enguany el cavaller de menor edat per Sant Joan. Té vuit anys quasi acabats de fer, més que suficient per sentir una il·lusió plena i moltes ganes de participar en la colcada, igual com fa son pare des de fa anys.
El mateix protagonista confessa que «em fa moltes ganes sortir per Sant Joan, perquè me'n record quan va sortir mon pare i a jo també em fa il·lusió». Es refereix, de fet, al darrer Sant Joan, el 2019, perquè d'abans no n'és prou conscient. Però a casa, la festa es viu intensament i en Pere pren molt de gust colcant. «Fa un any que vaig començar», explica ell. «Per Sant Joan sortiré amb n'Amitges», un cavall blanc de setze anys que comparteix amb el seu germà, en Teo.
En Pere Fuster (7 de febrer de 2014) és fill d'en Toni Fuster Pons i n'Anna Maria Gomila Pons, l'amo i madona del lloc de Santa Maria de Calòritx, as Mercadal, des de 2019. Fa segon de Primària al col·legi Mare de Déu del Toro, on alguns companys encara no s'han convençut que sortirà per Sant Joan. «Hi ha amics que estan contents, però altres diuen que no s'ho creuran fins que me vegin damunt el cavall», conta rient, aquest jove cavaller amant dels animals, «sobretot dels cavalls, les vaques, les gallines i les perdius». D'aquí que li encanti el camp, «perquè n'hi ha molts, i els pots donar a menjar, els cuides; també m'agrada anar amb el tractor, o donar bales a les vaques».
Pel que fa al cavall, «amb n'Amitges va molt bé, quan li dic que s'aturi, s'atura, i quan dic que vagi a una banda, hi va». Així explica la seguretat que ha agafat amb aquest cavall que li deixa en Tian Torrent, de Ferreries. «M'agrada fer bots, però en faré poquets», diu mirant a son pare, que creu que «primer l'important és que agafi seguretat, els bots vindran després».
Preparatius
Sortir a la colcada requereix molts preparatius. «Li hem hagut de fer tot a mida» diu el pare, content que el seu fill segueixi les seves passes. «Ja tenim la levita; els estreps els he hagut de fer aposta per la seva altura; i els esperons, sense puntes». També «l'espasí, és molt petit, l'he fet amb una branca d'alzina de Calòritx», detalla en Toni.
Tampoc faltarà la guindola, «és la que emprava en ‘Pitxonet' [Pedro Nadal, cavaller històric de Sant Joan, desaparegut precisament el 2014]», destaca, i «les polaines ens les han regalat a Homers».
El cavall també anirà ben engalanat, amb els flocs que ha fet l'àvia, Margarita Pons i que el jove genet sap que «són de color taronja, però són una sorpresa». I la «buldrafa, sortirà amb la meva», afegeix el pare.
En Pere sortirà el matí del dia de Sant Joan, del carrer Paborde Martí, i el fabioler el recollirà poc després de les 8 a la plaça d'Artrutx. El seguirà ben de prop en Toni, i també el seu germanet, de només 5 anys. «En Teo m'ha dit que no provi de caure, que sinó, hi pujarà ell damunt el cavall», reprodueix el novell cavaller, amb un somriure tímid que no amaga, però, la il·lusió del debutant.
En Pere, que també aprèn a fer fabiols amb el seu progenitor, té previst els pròxims dies intensificar els entrenaments amb n'Amitges, un animal tranquil i experimentat amb les festes de Menorca, fet que li dona garanties i molta tranquil·litat.