Diumenge, a les 9 del matí, Sebastià Salort serà l'encarregat de sonar el primer toc de tambor i fabiol. Serà a Can Simó, on tancarà un parèntesi de quatre anys d'absència, dos per la pandèmia, i dos més per una operació de maluc que el va obligar a fer repòs. Ara, el carismàtic fabioler ja ho té gairebé tot a punt per tornar a la festa, per escampar pels carrers de Ciutadella la tonada més festiva.
La matinada del 25 de juny de 2017, Sebastià Salort va sortir com a fabioler per última vegada. Va ser en un darrer toc de fabiol que poc imaginava ell que obriria un període d'absència a la colcada, que encapçalava ininterrompudament des de 1990. Una intervenció a què es va sotmetre uns mesos després, l'impedí estar a punt per a les festes de l'any següent i, tot i que assegura que «el 2019 hauria pogut sortir, vaig preferir esperar i que acabés el bienni».
La il·lusió del retorn
Aquests dies, a can Biel Torres ‘Es Xúric' l'activitat és cada vegada més frenètica. És allà on tenen en Revull i en Moret, els dos ases, tots dos de 14 anys, que acompanyaran en Sebastià, igual com ho feien abans, en la missió de conduir la colcada.
Salort espera el retorn «amb moltes ganes i il·lusió», i ho farà «gràcies a la gran ajuda» que té de molts, especialment la seva dona, na Maria Taltavull; del seu nebot de 15 anys, en Joan Taltavull, que l'ajuda a colcar els ases; i d'en Biel Torres i en Sebastià Taltavull, qui va ser caixer casat el bienni 2004-2005. «Sense ells, res no seria possible, són moltes coses les que s'han de preparar, aquí i a casa». Perquè, explica, «tenc tot un estudi ple de coses, la roba, la guindola, les clavellines pel tambor, les vetes», i també hi ha feina amb els animals.
Precisament, les darreres setmanes s'han intensificat els entrenaments amb les someres. «En Moret és d'en Nofre Bonet, de Binigafull, i en Revull, de l'amo Siscu Bosch del lloc d'Albranxella», diu el sonador, que està en bona forma. «Des d'abril hem entrenat bastant», perquè sap que sortir a la colcada és intens i requereix preparació. Recorda que «des de 1990 he sortit vint-i-vuit Sant Joans, enguany serà el vint-i-novè, he fet més de mitja vida damunt un ase».
Amb l'ajuda d'en Sebastià Taltavull, el fabioler enllesteix en Revull. Li posen la sella i les regnes; i ell, els esperons. L'esperen dos cavalls, amb en José Morlà i en Joel Moll, que l'havien d'acompanyar en una nova sessió preparatòria. Perquè el compte enrere s'escurça cada vegada més. El dia des be ja és ben a prop, i el 23 ve ben seguit.