No n'hi va haver prou. Després d'un dissabte intens i passades poc més de set hores des que els membres de la qualcada es retiressin en la jornada inaugural de les festes, el poble des Migjorn Gran ja cridava els seus conciutadans perquè reprenguessin la celebració. I es va fer com és costum, amb la banda municipal com a principal reclam, que sota la direcció de Tomàs Rosselló, va despertar el poble amb la tradicional diana florejada.
Al davant quedava un intens dia de festa en un cap de setmana més especial de l'habitual pel retrobament amb l'ansiada normalitat. La jornada va arrencar amb l'inici d'un tranquil replec, amb encara poca gent pels carrers de la petita població. Una comitiva que va començar a agafar forma a les nou del matí liderada per Francesc Gomila Pons, que com en la jornada anterior va ocupar el lloc de la fabiolera titular, Adriana Moll Sales. En un dia de calor, però molt més suau que els que hem patit les darreres setmanes, la festa avançava de nou cap al dia gran de Sant Cristòfol de Ses Corregudes.
Marcava el rellotge les deu i cinc del matí quan van començar a sonar les campanes al Pla de l'Església. Aquestes anunciaven que era l'hora de tornar al Saló Verd, baixar-se del cavall i dirigir-se a peu a l'església, al so del tambor i el fabiol, per assistir a la Missa Solemne de Caixers. Una cerimònia que va ser oficiada pel capellà, Llorenç Sales Barber, qui durant la seva homilia va al·ludir al retorn de la festa com un senyal més «del despertar d'aquest mal somni» en al·lusió a la pandèmia. «¿És la nostra vida igual a la d'abans?» va preguntar als fidels, per respondre ell mateix que en aquest temps hem après «a valorar les coses importants».
El caixer capellà va defensar la celebració d'una festa «oberta i generosa» en la qual predomina «l'alegria compartida» davant l'individual. Després de prop d'una hora de cerimònia, Sales va acabar amb un toc d'humor en afirmar que «la missa dura menys que el jaleo, així que no us podeu queixar». Però abans d'abandonar el temple, es va complir amb la tradició de repartir l'aigua-ros. D'això es van ocupar els quatre cavallers més veterans d'una comitiva que enguany ha estat integrada per 38 genets.
Següent parada, Sa Plaça. Després de tornar al Saló Verd per recollir els cavalls, la qualcada va fer un parell de voltes pel centre de la població. En arribar el migdia, la banda va entonar les primeres notes, però no va ser fins a les 12.07 minuts quan va sonar l'esperada melodia del Jaleo. Una festa que es va prolongar fins aproximadament les 15.30 hores, després de complir amb les tres voltes i que els membres de la corporació municipal lliuressin als protagonistes de la festa les canyes verdes i la cullera de plata com a signe d'agraïment. La música va tornar a sonar pels carrers mentre s'iniciava la celebració de la beguda popular. Així, Sant Cristòfol 2022 començava a afrontar la seva recta final.
Sense grans incidèncias
Unes festes que es poden qualificar com a tranquil·les, sense grans incidents. Segons van informar des de la Creu Roja, en la primera jornada es van realitzar 27 intervencions, a les quals ahir es van sumar (fins a les cinc de la tarda) altres 17. En total van ser 44 assistències, curiosament les mateixes registrades el 2019, totes elles lleus sense que fos necessari realitzar trasllats a centres hospitalaris.