L'ermita-santuari de la Verge de Gràcia va acollir el capvespre, l'ofici de les primeres vespres de la Nativitat de la Mare de Déu, una pregària coneguda popularment com ‘completes'. Constitueix una viva expressió de la devoció a la patrona de Maó.
Va presidir aquesta celebració, amb una gran assistència i participació, el rector de la parròquia de Sant Antoni de Maó i caixer capellà de les festes, Joan Tutzó; acompanyat pels preveres Joan Miquel Sastre, rector de la parròquia de Santa Maria i capellà de l'ermita; Llorenç Sales, rector de la parròquia de Sant Francesc; Mateo Seguí de Vidal; i el diaca Joan Mercadal Victory.
Va començar després d'haver arribat al santuari tots els caixers integrants de sa qualcada, que tanquen el caixer capellà i el caixer batle, Hèctor Pons. El so del tambor i el fabiol acompanya la seva entrada a l'antiga església. Aquesta pregària, amb ofici litúrgic propi, comença amb un himne i tres salms. Després de la lectura evangèlica i el responsori es va cantar el Magnificat.
Goigs a la Mare de Déu
Va continuar amb les pregàries on es demana per l'Església diocesana i universal, i perquè les festes de Maó transcorrin sense accidents ni incidents; es va resar el parenostre, l'oració final i finalment, el cant dels Goigs de la Mare de Déu de Gràcia.
Aquests ‘goigs, que s'han transmés durant generacions, resumeixen la vinculació de la ciutat de Maó amb la seva patrona:
Amb sa devoció molt pia,
a Maó sempre vos han venerada.
També es reparteix l'aiguarrós i, en acabar, els caixers passen davant la imatge de la patrona de Maó en senyal de respecte i veneració. En el pati del santuari, conclós l'ofici religiós, es va celebrar l'animada i esperada ‘beguda dels caixers' que ofereix l'ermita a tots els membres de la comitiva. Finalitzada la beguda, tots van retornar al centre de la ciutat per al Jaleo a sa Plaça.