La menorquina Aina Olives va participar de l'1 al 3 d'aquest mes en el II Fòrum de la Xarxa de Joves d'IberoMaB, que engloba totes les reserves de biosfera d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal, que es va celebrar a la Reserva de Biosfera Agua y Paz, a Costa Rica. Olives, que ha estudiat Administració i Direcció d'Empreses i actualment està fent un màster en Economia Circular i Desenvolupament Sostenible, ha estat una de les dues representants espanyoles en aquest fòrum, juntament amb una companya gallega de la Reserva de Biosfera Mariñas Coruñesas e Terras do Mandeo.
Un dels objectius del fòrum celebrat a Costa Rica, que va comptar amb 50 participants de 25 països, va ser perfilar i finalitzar el pla d'acció, amb els seus objectius, formes d'aconseguir-ho, valors, principis, que van elaborar els participants en el I Fòrum celebrat el 2018. En aquesta ocasió es van fer aportacions noves com, per exemple, establir uns indicadors del seguiment que s'havia fet al pla. El mig centenar de participants es van distribuir en cinc comissions per treballar cada grup en un aspecte determinat. «Tant jo com la meva companya gallega vam formar part de la comissió mapatges i seguiment de joves de la xarxa IberoMab, l'objectiu principal de la comissió era en l'àmbit local, de cada reserva de biosfera, en el meu cas de Menorca, intentar identificar els joves de 18 a 35 anys interessats en temes de desenvolupament sostenible per formar part d'una xarxa a Menorca, amb la finalitat de fer aportacions als pròxims fòrums que s'organitzin», assenyala Olives. Les altres comissions van ser de formació, de comunicació i involucrament, de governança, i d'aliances estratègiques.
El fòrum va servir per posar en comú la labor dels diferents organismes de cada reserva de biosfera i en el cas d'Aina Olives va explicar la protecció del cel nocturn de l'Illa, «record que va ser una cosa nova per als participants donat que cap d'ells coneixia el que era, a les seves reserves no es té la protecció del cel nocturn», asevera. Afirma que a Amèrica Llatina hi ha molta estima per part de la població al fet de ser reserva de biosfera, s'ho prenen molt seriosament i ho valoren moltíssim. «No vull dir que a Menorca no hi hagi conscienciació, però sempre n'hi podria haver un poc més. El fet de ser reserva de biosfera no significa que ja està tot fet, s'ha d'anar fent molta feina perquè aquesta condició ho continuï sent, s'ha d'enfocar tota la política i la forma de funcionar cap al desenvolupament sostenible», afirma.
Per altra banda, assegura que personalment ha estat una experiència molt bona haver pogut compartir amb persones de tants països diferents que tothom és conscient de la importància de protegir el planeta en què vivim i d'encaminar tota la comunitat cap al desenvolupament sostenible, «el que és més factible al ser una reserva de biosfera», subratlla.