L'afició, en el seu cas, surt de manera espontània. De forma que gairebé es pot dir que s'ha convertit en una professió. Treballa en un comerç d'esports de Maó i està especialitzat aquí en la pesca; assessorant els clients amb el tipus de material que necessiten i fins i tot donant cursos. Abraham Llabrés, amb només 20 anys, ha ocupat recentment amb la seva experiència unes quantes pàgines de la revista «Pesca d'Illes», on surt fins i tot a la portada.
¿Què és l'eging?
—Una modalitat de pesca des de la costa, encara bastant desconeguda a Menorca. Jo la vaig aprendre d'un amic anglès, i em va enganxar totalment. És super entretinguda.
Vostè des de la vorera agafa fins i tot calamars.
Solc anar a llocs de poca fondària, de dos, tres o quatre metres. Ho contes i no s'ho creuen. Perquè el més habitual és anar a cercar-los amb barca a molts metres enfora.
És complicada aquesta pesca?
—Requereix una tècnica precisa, amb un material específic de canyes molt, molt lleugeres i sensibles, per poder notar les picades, amb fils molt primets. M'agrada poder-li donar visibilitat, poder-ho compartir.
Si ens conta com ho fa s'acabaran els calamars.
—I, de fet, esteim tenint un any dolent. Segurament perquè ha fet molta calor i els ous no han pogut sobreviure. I perquè hi ha hagut molts de peixos depredadors que se'ls mengen.
No n'ha pogut agafar molts?
—Vaig agafar 125 calamars la temporada passada, des de finals de novembre fins a febrer. Enguany, en duc només 34. Està costant molt treure'ls. I el temps no acompanya tampoc; la mar ha d'estar plana o just un poquet picadeta.
És habitual que siguin a la costa?
—Els calamars són lucífugs. Vol dir que no els hi agrada gens la llum. De dia solen estar a més fondària. Però els vespres, els mesos de fred, sí que s'atraquen a la vorera, i és comú veure'ls.
Quantes hores hi està pescant?
—Com a mínim, quatre hores. Jo gairebé sempre hi vaig acompanyat. S'hi ha d'estar amb molta paciència, amb una tècnica que vol tranquil·litat. M'aporta molta calma i és la manera que tenc de connectar amb la natura i amb la mar, que és la meva passió.
De tan a prop es deu poder aprendre molt.
—Com més practiques, més curiositat tens pel comportament o pels diferents tipus d'espècies. A Balears tenim fins a cinc tipus de calamars. A la vorera, el més habitual és el calamar comú i el forbesi, o veteado, en castellà. Solen anar en bancs i el vespre és quan més actius estan. Em fascina quan tenen el vermell intens i veure la manera com neden.
I no li fa pena menjar-se'ls?
—Si són calamars petitons o femelles amb els ous, els amoll. A la vorera es solen atracar més els grossos. En don moltes vegades als amics i familiars. Jo els considero un ingredient exquisit, i m'agraden sobretot els calamars rellenos.
Ara, amb el fred, s'animarà la temporada?
—Jo crec que sí, que aquest mal temps pot donar una pujada.
També és un enamorat d'altres espècies.
—L'afició em ve des de molt abans de descobrir la pesca de calamars. Practic altres modalitats, com la submarina. I m'agrada molt el surfcasting, amb canyes molt grosses i que es practica des de l'arena, per pescar peixos com orades o mabres, per exemple.