L'art escultòric de la Setmana Santa de Menorca

Endinsats de ple en els oficis que es celebraran entorn al Tridu Pasqual que van de Dijous Sant a la Vigília de la nit de Pasqua, celebracions en què l'església cristiana commemorarà la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, Setmana Santa i Pasqua de resurrecció. Les    processons penitencials que voltaran aquests dies pels carrers de la majoria dels pobles de l'Illa també són una manera d'expressar a ull de l'art escultòric, un context religiós, cultural i únic en el qual les imatges lliurades sobre unes ‘andes' o pas propi d'alguna confraria, són clars exemples traspuades en la fe i bellesa d'una talla.

Anem a fer idò, i sols com petit complement històric de l'art imatger, un petit recorregut per conèixer i descobrir, algunes de les iconografies de la Setmana Santa de Menorca.

Les talles més antigues

Ben poques són les imatges de Crist, la Mare de Déu o altres personatges diguem propis de la Setmana Santa,    que ens han arribat de ben antic. Els mesos de juliol i agost de 1936, en el ple d'una tristíssima guerra civil espanyola, les esglésies de la nostra illa foren saquejades i cremat pràcticament tot el seu patrimoni religiós, una pèrdua injustificable que fa que una part gran de la nostra història religiosa i escultòrica,    es perdés.

Tot i així, podem gaudir d'algunes talles que cada any fan acte de presència a les processons de la Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció com la del Sant Crist, dit dels Paraires, a Ciutadella, l'angelet que figura a la capçalera del pas del Sant Sepulcre i la figura de La Mare de Déu de l'Esperança a l'Encontre, els dos a Maó, i finalment, la del Crist Ressuscitat des Migjorn Gran.

El Sant Crist dels Paraires, Ciutadella

En el primer dels casos, Crist Crucificat, no tenim constància de l'autor de la talla però sí sabem que ja existia el 1661, arran d'unes pregàries suplicant al «bon Déu», el do de la pluja en uns moments de forta sequera. La bella i molt advocada imatge, pogué ser salvada gràcies a la valentia dels veïns que habitaven als voltants de l'oratori homònim, açò sí, amb els braços separats del cos, arran d'haver-la tirada a terra malintencionadament. Un cop passada la guerra, el jove escultor ciutadellenc, Jaume Bagur Arnau la restauraria, tornant la present imatge al seu lloc, l'església del Sant Crist, el 12 de març de 1939.

Fent un petit afegitó en referència a aquesta única i molt estimada imatge, els primers anys de la recuperació del Sant Enterrament a Ciutadella, bienni de 1940 - 1941, aquesta talla va sortir acompanyada de la figura d'una Dolorosa. El 1942, ja no sortiria més, pel fet d'estrenar-se unes noves talles de Crist Jacent i la Dolorosa, obres del tallista Jaume Bagur, icones portades pels ‘Pelegrins' i els ‘Ajusts', hereus dels antics gremis d'hortolans pagesos.

Ja no seria fins    la celebració del tercer centenari de la Suor Miraculosa del Sant Crist el 1961, quan arran d'una instància dels confrares d'aquesta confraria i el vistiplau del bisbe de l'Illa, Bartomeu Pascual, es crearia una secció de portadors per treure aquesta imatge a la processó del Sant Enterrament, tal i com ho veiem avui en dia. (1)

L'angelet del Sant Sepulcre

La segona de les talles a què volem fer referència, és l'angelet que corona la capçalera de l'urna del Sant Sepulcre de Maó, un esperit pur i missatger de Déu, que plora davant la mort del seu creador.

Gràcies a poder tenir la factura de la construcció d'un Sant Sepulcre per la processó del Sant Enterrament a Maó de 1813, el 4 d'abril del 1814, es pagava la quantitat de 14 duros a l'escultor Pere Macià, per la talla d'aquest àngel, imatge que es va salvar de l'espoli que va patir la parròquia de Santa Maria, en estar custodiada per una família particular. Les andes i la imatge del Crist Jacent, foren cremades.

Mare de Déu de l'Esperança, a la processó de l'Encontre de Maó

La bella imatge de la Mare de Déu de l'Esperança que participa a la commovedora processó de l'Encontre de Maó, el matí de Pasqua de Resurrecció, està documentada el 1878, talla que havia estat del gremi dels teixidors. La sort volgué que fos salvada d'aquells crematoris històrics de 1936.

Jesús Ressuscitat des Migjorn Gran

Finalment, de la petita relació d'imatges anteriors a 1936, trobam la de Crist Ressuscitat, que surt a la processó de l'Encontre el matí de Pasqua as Migjorn Gran. És una talla anterior a 1816, d'estil barroc, que es salvà per estar custodiada per una família particular. (2)

L'art escultòric de la passió a partir de 1940

Com hem citat abans, la destrucció de quasi tot el patrimoni religiós el 1936, faria que a partir del 1940, renaixés una nova etapa en la qual es tallarien les actuals imatges de passió i resurrecció, que podem veure a les diferents processons de la Setmana Santa illenca.

Centrant-nos en algunes de les actuals imatges, podem veure de primeres, una nova concepció en les talles, sortides dels escultors del moment com Jaume Bagur Arnau, Waldermar Feen o Miquel Vadell Pastor, intentant en el possible, imitar les que antigament hi havia.

De 1940 a 1942, l'escultor d'origen alemany i afincat a la sínia del Fonduco, Es Castell, Waldermar Feen, seria l'autor de les imatges del Crist Jacent de la confraria del Sant Sepulcre i el 1942, tallaria les imatges del Sant Crist i Maria Magdalena, de la confraria de La Sang. (3)

El Divendres Sant 1942, la Basílica Catedral de Menorca, seria el lloc    on serien beneïdes les noves talles del Bon Jesús Mort de Ciutadella i la Mare de Déu de la Soledat, obres de l'escultor ciutadellenc, Jaume Bagur Arnau. (4)

L'escultor manacorí, Miquel Vadell Pastor, seria l'autor d'una altra gran obra i diria que única a l'Illa, el Sant Crist Crucificat de la parròquia de Sant Martí de Tours, as Mercadal, el 1940. I diem única, pel fet de que té els braços articulats de manera que pot estar a la creu i a dins del sepulcre que surt a la processó de l'Enterrament del poble descrit. (5)

La Setmana Santa de 1953, a la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran, es beneiria una nova talla de La Soledat, que sortiria a la processó del Sant Enterrament aquell mateix any, obra de Jaume Bagur Arnau, amb gran similitud    a la de Ciutadella.

I finalment, arran de la renaixença d'algunes processons arreu de l'Illa a partir dels anys noranta,    brollarien noves imatges com la de Crist Ressuscitat, de la confraria del Sant Sepulcre de Maó el 1994, talla sortida    dels tallers d'art cristià d'Olot (Girona), treballada en fusta tropical, baix unes línies    més actualitzades.

Finalment, i de la més actual de les confraries de Maó, l'Associació Parroquial de Fels Devots del Nostre Pare Jesús de La Sentència i Maria Santíssima de La Misericòrdia, establerta a la parròquia de Sant Antoni Abat, agost de 2019, adquiririen una nova i preciosa imatge del Jesús de la Sentència, obra de l'escultor de Morón de La Frontera, Sevilla, Manuel Martín Nieto, que representa el moment en el qual Jesús després de ser flagel·lat, és presentat al poble per després ser ajusticiat a la creu, i que seria estrenada el 2022.

Conscients que ens deixem altres imatges de prou relleu escultòric, els exemples que exposem, són prou adients per viure la Setmana Santa baix els ulls de l'art imatger i amb ell, la memòria d'aquells dies que fa 2023 anys, serien l'inici d'un camí que mai acaba, la fe.