«Quants anys tenen?» o «què nomen?» van ser algunes de les intrigues que tenien els fillets de P-5 de l'escola de Mare de Déu del Toro, de Ciutadella, durant la seva visita al lloc de Son Saura Nou, del caixer pagès de migjorn, que enguany és l'encarregat de posar el be de Sant Joan. Va ser en la primera jornada de les sortides escolars que organitza l'àrea d'Educació de l'Ajuntament de Ciutadella, que se succeiran fins divendres i en les quals hi participaran nou centres d'Infantil i Primària.
Trenta-vuit alumnes dels grups dels Coets i dels Mussols, repartits en dos torns, van encetar aquestes visites del programa Obrint Portes, que enguany durà fins a la finca 225 fillets. Allà els esperaven el caixer pagès i l'amo del lloc, Siscu Capó, madona, Rita Marquès, i s'homo des be, Llorenç Bosch, els quals van presentar als menuts el protagonista blanc del Diumenge des Be.
El MENORCA «Es Diari» va ser testimoni de l'arribada de la classe dels Mussols. Al lloc, a mig matí i ben encuriosits, els infants no van dubtar a fer preguntes sobre els bens que tenen preparats i també sobre les festes. Amb uns ulls que expressaven il·lusió, observaren els cinc bens, nascuts al voltant de novembre, que crien a Son Saura Nou i entre els quals hi ha el que, finalment, serà l'elegit. «Fa mig any que els tenim al lloc i els hem d'anar triant», explicà en Siscu Capó. «El be de Sant Joan serà el que tengui la llana més polida, les banyes més iguals i que faci més bon dur», afegí, tot recordant que en Llorenç l'haurà de dur damunt les espatlles durant tot el dia. Idò, «el que sigui més tranquil·let», va concloure un dels petits, mentre ell i els seus companys tenien el privilegi d'acaronar la llana. «Però no és blanc!», exclamaren uns. «No, però el farem ben net, amb un sabó per rentar llana, i l'eixugarem amb tovalloles i després l'esclarirem», va dir na Rita, convencent els joves aprenents. Una paraula, ‘esclarir', que prest van saber els petits que vol dir «desfer els embulls».
També van saber els noms de quatre dels bens seleccionats (el cinquè encara no en té), i que la família del lloc ha batejat com a Max, Manel, Josep i Casper. Aquest darrer, demostrant ser molt ximple i sociable amb els infants, sembla que té més nombres per ser l'elegit. De fet, va ser el que en Llorenç es va carregar a l'esquena, amb l'ajuda del caixer pagès, ja que el descarregador, en Lito Prats Marquès, era a l'institut i no els va poder acompanyar.
Na Rita va ser l'encarregada de mostrar els flocs que lluirà el be, una vegada la llana sigui ben blanca. També va treure uns altres ornaments ben elegants, com els que duran els cavalls del caixer pagès, la buldrafa, l'estel i els flocs, de la coa i de les galteres.
De fet, l'amo i el missatge tenien una altra sorpresa. Darrere la casa del lloc hi havia en Vent, un dels cavalls que traurà en Siscu per Sant Joan. I poc s'ho pensaven els ‘mussols' (i qualque mestra) que tindrien l'oportunitat de qualcar-hi durant uns instants que van gaudir d'allò més, amb cares plenes de felicitat, conscients que no cada dia es presenta una ocasió com aquesta.
Després que el caixer pagès fes unes voltes i els dediqués un bot ben santjoaner amb en Vent, l'amo i madona tenien preparats un ranxo de pastissets i també uns gelats. Uns obsequis que van ser els complements ideals d'un matí on van aprendre que en Llorenç i un dels bens seran, d'aquí a un mes, la imatge viva de Sant Joan Baptista.