És sabut que Sant Joan té un origen religiós i que els seus inicis estan vinculats a la ‘romeria' que feien els obrers de l'Obreria de Sant Joan d'Artrutx fins a l'ermita. Però, ¿en quin moment de la història aquesta peregrinació es va convertir en una cavalcada de caràcter cavalleresc i va incorporar actes com el caragol des Born o els jocs eqüestres que avui es fan al Pla de Sant Joan?
Aquestes són, precisament, algunes de les preguntes a les quals intenta respondre Bosco Pons Marquès (Ciutadella, 1950) en el seu llibre «Els cavallers de les festes de Sant Joan», que es va presentar aquest divendres al Casino 17 de Gener. Un treball on planteja les seves hipòtesis el seu autor, qui continua la labor investigadora del seu pare, Joan Pons Lluch, un referent quant a estudis sobre Sant Joan.
Les hipòtesis
La resposta a la pregunta de quan adquirí la festa un caire cavalleresc la trobà Pons Marquès «en el ‘Llibre Vermell'». És allà on hi ha «una carta del rei Pere IV d'Aragó, datada a Barcelona el 13 d'abril de 1356, manant que tots aquells que tenen l'obligació de prestar servei de cavalls armats a Menorca, l'han de prestar de manera continuada, han de tenir suficients cavalls i armes i, cada any, de sis en sis mesos, els han de mostrar en un paratge públic davant el viceregent de governador, el procurador reial i els jurats de Menorca».
Bosco Pons apunta, en aquest punt, que «l'obligació de prestar servei de cavall armat la tenien aquells que havien rebut terres de reialenc, que amb les seves cavalleries havien de defensar» els seus territoris.
El rei Pere IV ordenava fer aquestes «mostres públiques» de les forces de defensa semestralment. Tenint en compte que el 1331 el lloctinent de Menorca Poquet de Bellcastell havia rebut l'ordre des de Mallorca d'organitzar una mostra que «podem deduir» que «es faria a mitjan desembre», l'autor agafa la periodicitat de cada sis mesos, per xerrar d'una teòrica mostra a mitjan juny, «o sigui, als voltants de Sant Joan».
Bosco Pons creu que és aquí quan es produeix la confluència entre la ‘romeria' religiosa i la mostra militar o cavalleresca, ja que els que participaven en els dos esdeveniments eren els mateixos actors, els obrers, és a dir els pagesos, de l'obreria de Sant Joan de Missa o d'Artrutx. Aquests, davallaven a poble per acompanyar a «l'obrer militar en la qualcada» fins a l'ermita. Seria l'actual caixer senyor.
Del caragol des Born a Ses Voltes
Els cavallers que participaven en la mostra havien de «desfilar davant del Palau del Governador», a la plaça des Born. Seria aquest l'origen del caragol des Born, abans d'anar cap a Sant Joan de Missa, que també podria representar la petició perquè es mantinguessin obertes les murades, per sortir i entrar del poble.
De tornada, després de les completes, i sabent que la Universitat General de Menorca s'ubicava a la plaça de la Catedral, es celebrarien les corregudes de sa Plaça, a Ses Voltes, també com a demostració davant les autoritats de les habilitats eqüestres.
El mateix succeiria amb els actuals Jocs des Pla, que no serien altra cosa que una exhibició a la plaça des Born, davant del governador. «L'espectacle de la mostra, per les seves característiques, devia ser un esdeveniment que entusiasmava el públic, per tant, amb la seva implementació dins la qualcada, aquesta augmentaria en brillantor», defensa l'estudiós.
Aquestes hipòtesis no les ha pogut corroborar Bosco Pons amb cap document històric, ja que, recorda, l'arxiu de la Universitat General fou destruït arran de l'atac turc de 1558.
El llibre tracta aquestes qüestions i moltes més, ja que comença explicant l'origen de les cavalleries, el perquè de substituir els cavallers per membres de la pagesia, o, a través de diversos annexos, fa aportacions sobre personatges com el cavaller Ferrer de Muntpalau o mossèn Miquel Barçola, i fa un seguit de consideracions sobre els «afegitons, modificacions i empelts» que han patit les festes de Sant Joan al llarg dels segles, entre altres qüestions relatives a la celebració de Ciutadella.