Al lloc de Son Saura Nou es va viure, ahir, la primera rentada del be de Sant Joan. Va ser el capvespre i amb una gran expectació, amb familiars, amics i convidats, a més de membres de la Junta de Caixers, que no es van voler perdre aquesta trobada que indicava que quedaven només set dies per al Primer Toc.
L'amo i madona del lloc, Siscu Capó i Rita Marquès, no podien amagar la satisfacció que suposa per a la família posar l'anyell que el Diumenge des Be centrarà totes les mirades en l'inici de la festa. Tampoc ho podien dissimular en Llorenç Bosch, s'homo des be, i qui serà el seu ajudant durant la jornada dominical, en Lito Prats.
Van ser ells dos que, a les 16.30 hores, van anar a dur el be per posar-lo dins de la banyera que havien instal·lat al pati, ben davant la casa. L'arribada de l'animal va suposar una alegria, especialment per als més petits, que tenien moltes ganes d'ajudar a treure el blanc de la llana. Però no van ser els únics. Pares, mares i avis i àvies no van dubtar a posar les mans en remull, per brunyir el pèl i contribuir a desfer els embulls que té.
Ja hi ha nirvis
Entre els presents, alguns comentaven que el be «és ben gros». Un fet que va confirmar en Llorenç Bosch, que serà l'encarregat d'anunciar la festa amb l'animal a les espatlles. Ell va explicar que els dos anyells candidats (un quedarà com a substitut, per si hi ha qualsevol imprevist) pesen prop de 40 quilos. Açò no serà cap problema, confia, ja que fa mesos que es prepara, tenint especial cura amb els peus. «S'estan acostumant a l'asfalt i a les pedres, però va bé», deia, de cara a una cita per a la qual «cada dia hi ha un poc més de nirvis», assegurava Bosch, content.
Dels integrants de la Junta de Caixers, els primers en arribar van ser l'altre caixer pagès del bienni, de tramuntana, Jesús Bosch, el caixer casat, Joan Moll, i el caixer fadrí, José Benejam. No hi va ser, en canvi, el caixer senyor, Borja Saura.
Com és habitual, el producte estrella de la rentada va ser el sabó per a llana «Norit». De fet, amb les primeres passades ja es va apreciar un bon canvi de color. «És sabó i aigua, i fregar», deia Bosch.
Els familiars ajudaven als amfitrions, repartint beguda i menjar. No va faltar el gin amb llimonada, ni pastes típiques, com els pastissets. A les dones, les obsequiaren amb un floc ben colorit, per posar a la solapa. Tot, enmig d'un gran ambient, amb música de fons, cançons pròpies d'aquest temps i que confirmen la proximitat de Sant Joan.
A Son Saura Nou hi queda feina a fer. En dies alterns, tornaran a rentar els bens, i entremig, tocarà esclarir la llana, perquè torni ben estufada i quedi sense embulls.