La història de Sant Joan es pot resseguir, al llarg dels segles, per les nombroses referències documentals existents. A partir d'ara, a més, es podrà saber un poc més sobre un dels jocs medievals que continuen sent ben vius a Ciutadella, el de córrer ses carotes, gràcies a l'exhaustiu treball de recerca que han duit a terme Josep Mascaró Ametller, Josep Pons Marquès i Miquel Àngel Anglada Marquès. Una feina que queda reflexada al llibre «Ses carotes de Sant Joan» que es presentarà aquest divendres (20 hores) al Casino 17 de Gener.
Aquest llibre forma part de la Col·lecció Jamma que impulsa el mateix Miquel Àngel Anglada, i que en aquesta ocasió és fruit d'una dècada de recerca. «El procés va començar fa més de deu anys, però la feina intensa ha estat els darrers quatre», diu Anglada, sobre un projecte que deixa constància d'un bon nombre de carotes. «La més antiga que hem trobat és de 1818», i des d'aquell any, el llibre fa un recull de moltes de les peces, tant de les que s'han romput as Pla, com de les indultades.
Divertides carotes que van anar as Pla el 1964
No hi són totes, perquè, sobretot en el segle XIX, sovint no en quedava constància gràfica (les primeres fotografies, de Niépce, són de 1824). Així, les carotes que s'han pogut documentar és perquè es conserven en alguna col·lecció particular, com la de 1818 de Joan Pons Coll.
El llibre compta amb pròleg de la periodista Laura Bañón, i introducció del seu col·lega, Bep Joan Casasnovas. És ella qui destaca que aquest treball vol «dignificar les carotes com a part artística i significativa de les festes de Sant Joan», alhora que esdevé una porta per a la descoberta de «nous originals de carotes, informacions sobre els autors i anècdotes del passat».
De fet, a la darrera pàgina del llibre «demanam que si la gent té informació, ens la pugui fer arribar, perquè és un llibre que queda obert a pròximes edicions».
Personatge de perfil en una carota de 1818, la més antiga
Personatges i autors
El llibre repassa un bon nombre d'autors de carotes, des de Josep Moll ‘en Mollet' (1854 - 1932), a Pau Faner, que les ha pintat durant aquest bienni (de quatre anys per la pandèmia). I entremig apareixen noms com els de Josep Moll Casasnovas, José Roberto Torrent Prats, Catalina Camps Vives, Antoni Piris Mir, Maria Sintes Anglada, José Ignacio Saura Miret, Miquel Capó Caules, Carmen Vivó Saura, Joep Benejam Martorell, Sofia Saura Cantallops, Juan José Zacarías ‘Zaca', Cristina Sintes Cardell, Sílvia Vivó Caules, Pepe Torrent Vivó, Marc Jesús o Carles Gomila, entre molts altres.
A part de la carota de 1818, any en què Rafel Oleo i Quadrado documentà un xoc mortal entre dos cavallers que corrien en sentit oposat, el recull després dos escuts de 1869, 1870, 1892, 1894, 1895, 1901, 1919, 1920, 1922, 1924, 1930 o 1931. Dels anys 40 i 50 també n'hi ha algunes mostres i és a partir de la dècada dels 60 quan apareix la major recopil·lació, sense salts temporals.
Les fotografies que incorpora el document deixen constància, per una banda, de les tècniques pictòriques i els estils que utilitzaren els pintors, però també de la mena de personatges que s'han anat plasmant damunt la fusta, on eren freqüents caricatures de musulmans, per allò del passat més bel·licista de l'Illa.
Bep Joan Casasnovas fa un repàs històric als Jocs des Pla, explicant com antigament es llençaven les lladrioles per rompre la carota. Així, es veu una evolució en el joc com el coneixem avui.
«Les carotes de Sant Joan» és un volum extens, de 500 pàgines en color, que es troba ja a les llibreries.