La família Vivó Truyols no va tenir cap dubte a l'hora d'oferir la seva casa, perquè enguany sigui cas caixer senyor. «La decisió va ser molt ràpida i estic molt contenta d'haver-la pres», assegura la seva propietària, Pilar Truyols. «Vam saber que la casa [Can Morel] es podia esfondrar i mai voldria que pogués passar res. Sempre m'ha agradat fer el que m'agradaria que em fessin a jo». A més, «en Borja és amic del meu fill, no tenim experiència amb Sant Joan, però no ho vam dubtar gens».
A punt de complir 93 anys, el 15 de juliol, Pilar Truyols Moragues (Palma, 1930) explica així la satisfacció que ha suposat oferir la casa que s'obre a la plaça d'Alfons III, perquè aculli els actes protocol·laris del caixer senyor. Xerra amb «Es Diari» després d'haver viscut la primera jornada festiva, la del Dia des Be, pel que ja han pogut assaborir com es viu Sant Joan en primera persona. «Va ser molt emocionant, amb molta intensitat, veure com entreguen la bandera, el Primer Toc», reconeix.
«Fa anys, els cavalls solien fer entra quan arribaven de Sant Joan de Missa», perquè al seu home, Francisco Vivó Squella, «li agradaven molt els cavalls». A part d'açò, però, la casa mai no havia tingut un paper destacat en la festa.
«La sort és que fa poc que hem acabat les obres de la façana, ens han felicitat per com ha quedat», reconeix Truyols, «sembla fet a posta», afegeix somrient per la coincidència.
Ara viuen uns dies intensos, han d'aclarir en una setmana tot allò que el caixer senyor feia mesos que preparava a Can Morel. «Des del primer moment, tothom ens ha ajudat, l'Ajuntament, electricistes, fusters, tècnics». Gràcies a aquest esforç, la casa ja presenta una ornamentació ben santjoanera, amb astes, carotes i canyes verdes penjades en unes parets que daten de 1920, quan els sogres de Pilar Truyols, Alfonso Vivó Triay i Francisca Squella Rossiñol van comprar les cases que ocupaven aquella illeta i van dissenyar l'immoble. De fet, en aquella època, els pares de Vivó Triay, Francisco Vivó Pons i Leonor Triay Goñalons, «van regalar [al poble] el rellotge i les palmeres, que van dur d'Egipte, per açò se li diu la plaça del Rellotge».
L'amfitriona admet que diumenge va gaudir molt amb el Primer Toc de fabiol, per açò ja espera amb il·lusió que arribi l'hora que, demà, en Sebastià Salort obri els dies grans d'una festa que han vist evolucionar. «No té res a veure, quan jo vaig arribar a Menorca el 1968, quan em vaig casar, la festa era molt diferent». Llavors, «si un cavall s'esvalotava podies córrer, ara no hi ha lloc, quedes engrunat». A més, entre la gernació sempre «n'hi ha que no són massa educats, es pensen que poden fer el que vulguin», lamenta.
Sigui com sigui, viurà un gran Sant Joan, amb la família, els seus fills, Alfonso, Fernando, Maria i Gabriel, i els sis nets. Serà, d'una manera diferent, a primera fila, com mai abans d'ençà que viu a Menorca. «Ja he viscut més anys aquí, que a Mallorca», repassa Pilar Truyols, qui recorda amb una memòria privilegiada la història familiar, des dels quinze germans que va tenir el seu pare, als deu fills que va tenir ell, Fernando Truyols Villalonga amb Dolores Moragues Morell, la seva mare.