Tres generacions de la família de Cas Sucrer, des Mercadal, van protagonitzar aquest dijous a sa Plaça el pregó de les festes de Sant Martí, en què Jaume Villalonga Villalonga, Jaume Villalonga Carreres i Jaume Villalonga Salom -quarta, cinquena i sisena generació, respectivament- van rememorar la història que uneix l'emblemàtica pastisseria amb el poble.
La recomanació mèdica d'aprofitar les propietats curatives del fum que desprèn el sucre quan crema, per ajudar a curar un problema de la vista, va ser el motiu pel qual Jaume Villalonga Palomo, per indicació de son pare, anés amb 10 anys a treballar a la pastisseria Andreu, de Maó.
El 1884, quan va tancar aquesta pastisseria, el jove Villalonga Palomo, de 21 anys, va continuar l'ofici de pastisser obrint la Confiteria Villalonga as Mercadal, la llavor de l'actual Cas Sucrer. L'obertura del negoci en el poble del centre de l'Illa, amb un potencial econòmic més enllà de la dita «Es Mercadal, quatre cases i un fanal», va constatar la visió comercial del seu promotor.
Amargos i es Mercadal van íntimament lligats, un producte estrella de Cas Sucrer, tot i que el receptari del fundador de la pastisseria en fa una descripció més tost senzilla, que indica que en els primers anys no devia ser el producte més exitós. Els pregoners van rebutjar la pretesa per alguns periodistes gastronòmics similitud dels amargos i els ametllats de Catalunya, subratllant la gran diferència d'ambdós en la seva elaboració i textura. Així, els amargos s'elaboren mesclant ametlles i sucre en proporcions de 60-40 fins a aconseguir una massa uniforme, quasi farinosa, a la qual s'hi afegeix clara d'ou fins a obtenir el punt desitjat que permet la seva manipulació amb les pròpies mans.
El pregó va transcórrer per la història diària de la pastisseria amb el relleu generacional un poc abans de l'esclat de la Guerra Civil, l'obtenció de la farina dels molins habituals, la utilització del sucre procedent de Cuba i d'altres ingredients com els ous, la llet, la canyella, la vainilla, essències de llimona o d'anís i maduixa, bicarbonat, entre altres.
Escola
Cas Sucrer també ha estat una escola per als seus treballadors, que havien de respectar el tractament cap a les persones majors, mantenir l'ordre de les coses dins l'establiment i fer un bon ús dels estris de feina (espàtules, batedors, ganivets, cassoles, calderes, sàssoles, rasquetes, i els pesos específics de mitja lliura, una lliura, tres o sis unces, entre altres).
El pregó també va constatar que la sucreria coneix l'augment de la varietat dels seus productes i les vendes fora de l'Illa, a més d'haver estat testimoni durant els 139 anys també dels canvis que ha experimentat es Mercadal, els seus carrers, el trànsit i la vida dels seus vesins.