As Mercadal han començat les festes de Sant Martí, i ho han fet amb molta intensitat i ganes de bulla, i sobreposant-se a una intensa calor. A les cinc del capvespre, el repic de campanes anunciava l'hora del primer toc, que va sonar el fabioler des de la balconada de les Cases Consistorials.
La Banda de Música i els Gegants des Mercadal van recórrer els carrers del poble mentre es formava la qualcada | Katerina Pu
Amb una sensació tèrmica de 40 graus (amb 31 graus de temperatura i el 60 per cent d'humitat) i el carrer Major ple fins dalt, arribava puntual Francesc Gomila, a l'Ajuntament. Allà l'esperava l'alcalde, Joan Palliser, amb altres membres de la corporació municipal. «Senyor batle, me donau vos permís per començar les festes de Sant Martí?», demanà el fabioler, obtenint el vistiplau. «Ja ha arribat el moment d'omplir els carrers i places des Mercadal de cavalls i cavallers. Mercadalenques, mercadalencs, que comenci la festa!» exclamà Palliser, cedint el protagonisme a la primera sonada de festes, enmig de la cridòria general.
Els Gegants des Mercadal van recórrer els carrers del poble mentre es formava la qualcada | Katerina Pu
Bandera i replec
Allà començava el recorregut del fabioler pels carrers del poble per anar incorporant els cavallers a la qualcada. La primera a afegir-s'hi va ser la caixera fadrina, Raquel Lozano, i tot just havien passat deu minuts i ja era a les portes de l'Ajuntament per recollir la bandera. Ho va fer molt emocionada, pronunciant unes paraules plenes de sentiment i amb rimes. I és que recordà que «fa quinze anys, tot va començar, quan el caixer fadrí la bandera recollia, i a mo mare vaig anunciar, que caixera de Sant Martí un dia seria». I és que «ser caixera sobreposada sempre ha estat la meva il·lusió, jo ara estic desbordada, per tanta responsabilitat, i tanta emoció, no puc estar més contenta de veure aquí tanta gent. Tradició, germanor i festes no hi ha paraules per dir el que sent», afegia, abans de fer un agraïment als músics de la banda per «tot el que avui ens farà xalar».
A partir d'aquí, la filera s'anà formant ràpidament, fins a tenir el mig centenar de cavalls, i a les 18.40 ja s'incorporava el caixer capellà, Joan Tutzó, minuts abans de recollir el caixer batle, Tóbal Pons, per dirigir-se al moment més esperat, el jaleo a sa Plaça.
La caixera fadrina va entregar la bandera al batle, i amb el penó presidint la tarima, a les 19.28 començaven a sonar les primeres notes de la Banda des Mercadal. Era l'inici de l'espectacle que duraria unes quantes hores, protagonitzat per genets i cavalls, al ritme de la música, en una plaça atapeïda on no hi cabia ningú més.
Acabat el jaleo, quan ja era ben de nit, es van celebrar les completes a la parròquia, on es van repartir les tradicionals candeletes. Ja només quedava la recepció i la beguda de caixers a l'Ajuntament, amb tots els pensaments posats ja en el segon dia de festes, avui, amb l'inici del replec a les 9 i el jaleo a les 11.