La miloca (Neophron percnopterus) o alimoche común té a Menorca la segona població més densa de tot el món, només per darrere de l'illa de Socotra, al Iemen. Així ho corroboren les dades de què disposa el departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació Local del Consell insular, els tècnics del qual estan duent a terme un estudi per avaluar l'estat de conservació de l'espècie, la més petita de la família dels voltors europeus.
Aquests estudis es fan des del 1998 i es repeteixen amb una periodicitat de cinc anys. Les dades que s'extrauran ara es compararan amb les del darrer informe, de 2018, moment en què es van registrar 52 parelles.
De la informació obtinguda durant aquests 20 anys, es pot afirmar que la població de miloques a Menorca és molt estable i presenta les majors concentracions als termes de Ciutadella i Ferreries.
Encara que en l'àmbit internacional és una espècie considerada en perill, a Menorca el seu estat de conservació és molt bo, fins al punt que compta amb una de les densitats més elevades del planeta. De fet, l'Illa és l'únic lloc d'Europa on, a l'hivern, hi ha una població sedentària, mentre que a la resta de territoris és una au migratòria que es desplaça a zones més càlides.
A Balears, la miloca també té presència —menor— a Mallorca. Quant al nombre d'exemplars, no se'n perden, però tampoc se'n guanyen, ja que, pel fet de ser una au rapinyaire, el domini territorial és d'unes quantes desenes de quilòmetres quadrats, especialment en època de cria, i el defensa dels seus competidors. Així, en un espai limitat com una illa, l'hàbitat queda pràcticament cobert amb les parelles que hi habiten. Estudis genètics i morfològics indiquen la singularitat de la subespècie balear de miloca, per l'aïllament. Així, té característiques diferents de la continental, com un bec més gros.