«El dia que vaig tancar el bar va venir molta gent per acompanyar-me, fins i tot els homes em besaven i ploraven, jo açò no ho havia vist mai en un bar», assegura Juan Antonio Mulero Quesada, conegut sobretot per en Mulero, de 72 anys, que el divendres de Sant Llorenç va obrir per darrera vegada després de vint-i-cinc anys el seu bar d'Alaior.
Can Mulero ha ocupat la planta baixa d'un edifici del carrer de sa Presó, el mateix establiment que durant més de seixanta anys ha estat gestionat per altres restauradors, sempre com un bar de poble: can Mica, can Micolau; can Rafel; can Coca; i per suposat can Mulero.
En Mulero el va llogar a l'anterior propietari durant tres o quatre anys i després va comprar tot l'edifici, «em vaig quedar la planta baixa amb el bar i vaig vendre la casa de dalt perquè ja tenia una casa meva», assegura.
En Mulero ha duit el bar tot sol durant uns vint-i-cinc anys, des de les 5 del matí -darrerament obria a les 6- fins a les 10 o 11 de la nit, tancant només de les 3 fins a les 6 del capvespre. «Vaig agafar el bar sense un duro, m'ho van fiar tot, i em vaig posar a fer feina de debò. Darrerament, ha treballat amb jo la meva filla, na Carmen, que ja m'ajudava durant les festes de Sant Llorenç, ha vingut els matins i després ha tancat els vespres, m'ha ajudat molt, perquè amb 72 anys el meu cos ja no és el mateix... A més, tenc un fill discapacitat de 42 anys que l'he hagut de cuidar, anava de ca meva al bar i del bar a ca meva, he fet vint-i-cinc anys que no m'han vist el pèl pel carrer», assenyala.
Can Mulero ha estat l'autèntic bar de poble, on els clients més que clients han estat com de la família. «Un senyor de León va venir al bar i em va dir que ‘este es el mejor bar del Mediterráno, que digo el mejor, el único, los demás son expendedurías de licores como los estancos', em va quedar gravat, sempre me'n recordaré», apunta.
Inicis a Rocamar
Amb 12 anys, en Mulero va anar a fer feina fins als 18 anys al restaurant Rocamar, al port de Maó, seguint les passes d'un germà seu que ja hi havia anat a treballar, com també hi van anar els altres dos germans. Va acabar l'escola, el maig li van donar el certificat d'estudis primaris i el juny ja començava a Rocamar, on assegura que va aprendre l'ofici de cambrer i el van criar com un fill més. «Primer vaig estar una setmana pintant coses defora i després em van posar un davantal i vaig començar a fer feina a la terrassa com si fos un home i només tenia 12 anys. A més de la feina, també dormia a Rocamar, quatre o cinc vegades durant la temporada d'estiu anava amb el correu a Alaior a veure a mon pare i a mumare i després tornava a Maó», recorda.
Després de fer amb 18 anys el servei militar a Enginyers as Castell, va estar una temporada a la discoteca Tonic, per anar a la Cova d'en Xoroi on hi va fer una pila d'anys, «quan vaig acabar molts em van demanar si havia venut sa Cova perquè allà tothom em coneixia, es pensaven que era meva. Després vaig anar a ca n'Aguedet on vaig fer set anys, per agafar finalment el bar a Alaior fins al passat divendres que el vaig tancar definitivament», subratlla.
El apunte
Una vida dedicada darrera la barra del bar, de la discoteca i l’esport del bàsquet
Durant seixanta anys, en Mulero ha treballat com a cambrer, la majoria d’anys com a treballador del propietari de l’establiment, fins que fa uns vint-i-cinc anys va passar a regentar-lo ell, primer en règim de lloguer i després com a propietari.
Però en Mulero també és molt conegut per la seva vessant d’esportista, donat que durant 25 anys ha jugat a bàsquet federat, va començar amb 13 anys a Alaior amb la Salle i el Salleko, i a Maó amb l’Alcázar i la Salle, un any as Migjorn Gran, tornant a jugar vuit o nou anys més a Alaior fins a deixar-lo amb 38 anys.