L'Illa de l'Aire amb el seu fotogènic far davant de Punta Prima juga també un paper clau per a milers d'ocells migrants que s'hi aturen per a resguardar-se, alimentar-se i agafar forces per a seguir la seva llarga ruta migratòria. Si aquestes aus no trobessin aquest illot enmig de la mar quan viatgen cap al nord cercant climes menys calorosos, molt probablement no arribarien a la costa nord de la mar Mediterrània i moririen.
La protecció d'aquest illot, i d'altres similars, amb la garantia d'una bona conservació dels hàbitats d'aquestes espècies és vital per a la seva supervivència segons informa la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), que comunica el resultat de la campanya d'enguany del seu «Estudi de la migració prenupcial dels ocells a través de la Mediterrània a l'Illa de l'Aire», que es desenvolupa des de 1995 amb la mateixa metodologia de treball.
Descens d'ocells migrants
La campanya de 2023 ha estat de 45 dies de treball de 22 experts ornitòlegs, entre investigadors i voluntaris amb el finançament de Menorca Preservation, suport de l'Ajuntament de Sant Lluís i col·laboració de Merak Diving, el Club Marítim de Maó i Autoritat Portuària de Balears.
La SOM indica que s'han realitzat a l'Illa de l'Aire 3.484 primeres captures, entre 3.462 anellaments i 22 recuperacions d'ocells capturats anteriorment o amb anella estrangera, de Bèlgica, Alemanya, Dinamarca i Suïssa.
En línies generals i segons la SOM, ha estat un bon any, amb un deu per cent de captures per sobre de la mitjana, però dins el període històric entre 1995 i 2023 s'observa una tendència de pèrdua del flux migratori constant dels ocells migrants objecte de l'estudi. El total d'aquests gairebé 30 anys de primeres captures se situa en 88.814, repartides en 121 espècies diferents catalogades en l'estudi.
Espècies
La majoria de les espècies transaharianes han donat resultats positius, destacant la bosqueta icterina (Hippolais icterina), amb un rècord de 47 captures en un sol dia, així com la coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), el menjamosques negre (Ficedula hypoleuca) i el menjamosques gris (Muscipapa striata/tyrrhenica).
Espècies com el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el busqueret d'abatzer (Curruca communis) o la tórtora europea (Streptopelia turtur), continuen en tendència negativa.
En quant al passerell (Linaria cannabina), resident a l'illot, les captures han disminuït molt. Els experts creuen que pot ser degut a la cria tardana, la sequera i, tal vegada, a la competència amb el conill per la salada (Suaeda vora), una planta. També destaca la tendència negativa del vitrac foraster (Saxicola rubetra) i el capsigrany (Lanius senator).
El apunte
Els ocells de zones humides semblen més afectats pel canvi climàtic
Les espècies palustres o de zones humides, com la boscarla de canyís (Acrocephalus scirpaceus) i el boscaler pintat gros (Locustella naevia), mostren resultats molt per sota de la mitjana. Els ornitòlegs entenen que, en dependre de zones humides –hàbitats molt castigats pel canvi climàtic– per a viure, estan patint més severament el canvi climàtic. D’altra banda, s’ha comprovat la reproducció a l’Illa de l’Aire de la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), fet cabdal a causa dels problemes de depredació als quals s’enfronta la colònia de la Mola a Maó. A més, s’estima que existeixen unes 250-300 parelles reproductores de gavina camagroga (Larus michahellis), unes 110 de baldritja grossa (Calonectris diomeda) i unes 25 parelles de marinerets (Hydrobate pelagicus).