Emocionant, àgil i brillant. Amb aquestes paraules es pot definir el Jaleo viscut a la plaça Constitució aquest migdia. Un espai que s'ha convertit en tota una festa entre el moment en què va sonar el primer pasdoble de la jornada, quan el rellotge marcava les 13 hores, i les 16.30 hores, quan el caixer batle, Héctor Pons, recollia la seva canya verda i cullera de plata com a recompensa. La festa s'ha perllongat una bona estona durant la resta del capvespre, però la gran celebració de la jornada ha arribat a la seva conclusió.
Un dia perfecte per gaudir del que sens dubte és l'últim gran Jaleo de l'estiu. Amb les de Gràcia, Menorca tanca la temporada alta de festes patronals. Una celebració que ha tingut un temps al seu favor: calor, però suportable, i sense estar pendents del cel per l'amenaça de pluges, com tantes altres vegades. Després de la intensa nit viscuda dijous, Maó estava preparada per reprendre la festa.
Minuts abans de les 13 hores ja sentia la vibració a la plaça. Quan en faltaven tres per aquella hora en punt, el caixer fadrí, José Naharro, es dirigia a la tarima de les autoritats. Allà ha lliurat la bandera de les festes a Elena Costa, primera tinent d'alcalde, que l'ha col·locada a l'Ajuntament. Les primeres notes del Jaleo han sonat a les 13.15 hores, amb l'entrada del batle i la capellana, Joan Tutzó. Un duo que durant tota la festa va demostrar tenir una gran complicitat.
I així han començat a desfilar per la plaça els membres d'una qualcada que finalment va estar integrada per 126 genets, alguns menys dels inicialment previstos, i amb dues baixes d'última hora per l'abandonament de dues persones que van haver de posar peu a terra per problemes amb els cavalls (un d'ells havia patit un còlic). Ambdues han decidit decidir parar posant per davant el benestar dels animals i també la seguretat en la celebració. Això no ha impedit que les dues cavalleres gaudissin de la festa des de la tarima.
La primera volta, que ha durat una mica menys d'una hora, ha transcorregut amb normalitat, impulsada per l'empenta de la gent que abarrotava la plaça i amb un únic incident, el d'un cavaller que va caure del cavall; un incident sense conseqüències ja que la música va tornar a sonar tot d'una. A les 14.16 minuts ha començat la segona, aquesta sense cap interrupció, ha estat neta i molt ràpida: tan sols 42 minuts.
I és que ja se sap que els jaleos són moltes vegades com una espècie de muntanya russa, amb els seus pics i baixades. Després de l'eufòria de l'inici, l'entusiasme baixa una mica, però aquest acostuma a disparar-se de nou durant la tercera volta, la de les canyes, i així ha succeït una vegada més. Una etapa de la festa marcada pel retorn de la bandera a mans del caixer fadrí i l'entrada de nou del fabioler Víctor Pons, el primer en ser recompensat.
La festa s'ha tornat a llançar, assolint el moment més brillant gràcies a un públic entregat a la celebració, que va gaudir de la tanda més llarga de la jornada: una hora i 15 minuts. Lluny d'apagar-se, l'eufòria ha continuat pujant, una cosa que en gran mesura cal atribuir a la tasca de la Banda de Música de Maó, que va comptar amb mig centenar de músics sobre l'escenari.
Una formació ben portada pel seu director, Miquel Llario, que va saber marcar el ritme, amb contínues baixades i pujades d'intensitat que van fer vibrar la multitud. Una banda que ajunta joventut i veterania i que compta entre les seves files amb figures destacades de la música menorquina, com Bep Mercadal, que porta ja 45 anys tocant les notes del Jaleo.