«Cada any feim una exposició que transmet un missatge i enguany volíem tenir una temàtica familiar perquè s'estableixi un diàleg entre la gent que la va a veure», comença explicant el comissari de l'exposició «Jocs de Carrer», Antoni Martorell.
Aquesta mostra, disponible fins el diumenge 12 de novembre a l'Espai Sant Josep de Ciutadella, realitza un homenatge a les joguines i jocs tradicionals de carrer, practicats de generació en generació. És el cas dels mèrvels, la xaranga, les capes, les baldufes, el rotllo-rotllo...
La imaginació dels artistes
L'exposició, emmarcada dins el programa cultural de la Fundació Baleària, mostra les obres d'un total de 26 artistes de diferents punts del Mediterrani: València, Ceuta, Melilla, Eivissa, Mallorca i, per descomptat, Menorca. I és que tres d'aquests artistes són originaris de l'Illa. És el cas de Francesc Florit Nin, Marga Pons Castejón i Zulema Bagur.
Antoni Martorell comenta que a cadascun d'ells li va demanar que pensés en la seva «infància» i «els jocs» als que jugaven quan eren petits. «És el que han representat a partir d'aquest encàrrec», comenta el comissari.
De fet, la mateixa Marga Pons explica les seves dues obres, les quals reben el nom de «Julia I, comba» i «Julia II, bombolles»: «Tenc la fotografia nocturna entre les meves predileccions. Sempre m'ha agradat fotografiar la nit, la lluna i els estels. Aquestes imatges volen ser una mescla d'aquesta preferència i recuperar records d'infantesa», detalla la pintora.
Per una altra banda, Francesc Florit afirma que gràcies a la seva obra «Jocs de la memòria», les «imatges estimades dels jocs» han tornat a la seva pintura després de més de 25 anys. «Vaig començar a pintar jocs arran de ser pare i en reprendre el motiu he presentat dues obres», apunta el ciutadellenc.
Aquestes són «La baldufa de la memòria» i «La meua primera bicicleta». La primera és «pura imaginació» i representa un personatge de conte infantil que, «essent ell mateix una joguina», juga amb una baldufa de tota la vida. L'altra fa referència a un record de la seva primera bicicleta, construïda pel seu pare. «No deixen de ser unes imatges plenes de nostàlgia», resumeix.
En darrer lloc, es troba Zulema Bagur amb les seves obres «Un temps infinit I, a rotllo-rotllo» i «Un temps infinit II, a mèrvels». La maonesa assegura que durant el procés s'ha «submergit» en els records del seu «univers infantil» i el dels seus pares i avis. «Creàvem mons paral·lels de realitats i fantasia... sempre amb amics, entre rialles, cançons i crits d'alegria desbordada», conclou.
El apunte
«Els infants s’han quedat sense espais idonis per poder jugar»
El psicòleg infantil Vicenç Arnaiz posa en valor l’exhibició, recordant que actualment «no existeixen espais de joc» com a tals i que les ciutats «s’han de remodelar» per tal que hi torni a haver «espais jugables». Segons l’especialista, exemple d’això seria la ciutat de Bilbao, a la qual els entorns dels centres escolars són per a vianants. «Això convida al fet que els fillets quedin, juguin o allarguin la conversa després de classe», indica. El problema «s’agreuja en les grans ciutats», que a penes «disposen d’espais oberts».