«La gran majoria de notícies que ens arriben sobre la intel·ligència artificial no són bones, però realment moltes d'elles són exagerades o, fins i tot, falses», indica Tiago Barro, ponent de la xerrada «Intel·ligència artificial. Quan la tecnologia es fa humana» que té lloc aquest divendres a les 20 hores al Convent de Sant Diego d'Alaior.
Per tant, el seu objectiu serà definir què és intel·ligència artificial (IA) i què no. Així, analitzarà el motiu pel qual abunden notícies que parteixen de teories «totalment infundades».
Encara que la veritat és que duim més de quaranta anys convivint amb aquest tipus de tecnologia, el boom que es va donar just fa un any amb el llançament al mercat de ChatGPT va revolucionar per complet el món de les intel·ligències artificials gràcies al seu caràcter generatiu.
Exemple d'una imatge creada de zero a partir d'un programa d'intel·ligència artificial | Tiago Barro
«Fins a aquell moment, tot era intel·ligència artificial declarativa. Exemple d'això seria el sistema de recomanació de sèries i pel·lícules en funció dels nostres gusts de Netflix o el de recomanació de cançons d'Spotify», descriu el fundador de Binary Menorca.
Tanmateix, ChatGPT va aparèixer generant un contingut que no es basava en dades prèvies que ja disposava, com podria ser el cas esmentat de Netflix o Spotify, sinó que és capaç de crear «contingut totalment nou i únic» cada vegada que interactuam amb ell. «Això és el que marca el punt d'inflexió en el món de les intel·ligències artificials», assenyala el conferenciant.
Un altre exemple d'imatge creada de zero amb la IA, en aquest cas generant una persona humana | Tiago Barro
Xoc frontal
La major part del món educatiu es va posicionar totalment en contra d'aquesta eina. «Existeixen aplicacions com Photomath que resolen problemes de matemàtiques al moment amb una sola foto. És l'alumne qui decideix com ho empra. En teoria ja té els coneixements, sap com fer-ho. Llavors, pot fer servir l'app com una ajuda més si s'equivoca. És a dir, pot tenir a la seva disposició un professor durant 24 hores», argumenta Barro.
En la seva opinió, prohibir aquests instruments «no tindria cap sentit», encara que les escoles sí que haurien de fer «un control més exhaustiu». «L'alumne ha de demostrar que és capaç de defensar de forma presencial aquella feina que ha fet», apunta el programador informàtic.
Per una altra banda, arran de l'evolució dels programes d'intel·ligència artificial ha nascut el deepfake, una tècnica que consisteix en la manipulació d'imatges, videos i àudios perquè semblin reals quan són totalment falsos.
Així i tot, Tiago Barro li dona la volta a aquest inconvenient per convertir-lo en un avantatge: «No s'ha de veure sempre com una gran amenaça. Per exemple, pot esdevenir clau en la part creativa d'àmbits com la publicitat o continguts audiovisuals. Fins i tot, els estudiants poden agafar la lliçó i convertir-la en àudio per aprofitar el temps i anar repassant al metro o al bus. Ben emprat té un potencial enorme», sentencia el ponent.
Generico
«La gran amenaça per a la intel·ligència artificial som nosaltres mateixos»
El problema no resideix tant en el mal ús que se li pugui donar a les eines IA, ja que «sempre hi haurà gent que les empri malament».
Tiago Barro considera que el vertaderament preocupant és la «responsabilitat» que té la societat com a usuària i consumidora d’aquest tipus de contingut. «Hem de ser molt prudents a l’hora de compartir segons què a través de xarxes socials, on acostumen a proliferar les notícies falses», afirma.