«Vida a l'Univers, formació i evolució del Sistema Solar i exoplanetes». Aquesta és la temàtica que centra les XXXVIII Trobades Científiques de la Mediterrània que, des de dilluns, tenen lloc a l'Institut Menorquí d'Estudis, i que reuneixen experts de diferents disciplines, relacionades amb els exoplanetes.
Aquesta matèria motiva moltes investigacions científiques. De fet, amb tres dècades s'han descobert més de 500 exoplanetes i s'ha caracteritzat la seva distribució en massa, radi, període orbital i excentricitat en un ampli rang de paràmetres.
Un dels ponents és Ignasi Ribas, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai i director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, qui exposa que «un dels objectius que tenim és trobar planetes que s'assemblin al nostre, en mida i en propietats», fet que indicaria que «en la seva superfície hi podria haver aigua líquida», que seria fonamental perquè hi hagués vida.
Però «estem només en els primers passos» i hi ha molta tasca per endavant. «Fins i tot, potser a Júpiter i Saturn encara hi ha vida», diu Ribas, «i més enllà, en exoplanetes, planetes com el nostre, però que orbiten altres estrelles». Però «encara no ho sabem, no sabem si som els únics, seria molt pretensiós pensar que ho som, però hem de fer recerca, buscar proves i entendre-les».
Habitables?
Fins avui s'han detectat «dues dotzenes d'exoplanetes habitables», amb condicions similars a les de la Terra, a una distància del Sol que fa que hi hagi una temperatura mitjana de 15 graus, que fa que hi hagi rius i oceans. «Busquem llocs similars, planetes situats en la distància correcta de la seva estrella». En aquest sentit, «l'estrella més propera al Sistema Solar és Proxima Centauri, i té un planeta amb les característiques adequades per se habitable», exposa l'investigador. Tot i així, «no sabem si té aigua». «Està a 4,2 anys llum, són 40 bilions de quilòmetres; si agaféssim la nau més ràpida que tenim els humans, serien 75.000 anys de viatge».
Per saber les condicions de l'exoplaneta, els científics s'han de basar en la lluminositat de l'estrella, ja que determina la seva temperatura, i perquè, a través d'ella, «amb telescopis capaços de detectar molta llum», observen quins compostos químics hi podria haver en aquella atmosfera. «Veiem uns indicis que permeten deduir» si hi pot haver vida, i no complexa, sinó «una biosfera que emeti certs gasos, que podrien ser bacteris, plantes o qualsevol cosa».
Per altra banda, la història molt de pel·lícula de la humanitat, marxant cap a un altre planeta davant la destrucció de la Terra, «és un mal pla, hem de cuidar el nostre planeta, perquè qualsevol viatge interestel·lar que es pugui plantejar, costarà més temps que el que trigarem a destruir el nostre hàbitat actual», conclou Ribas.