Fa noranta anys, el general de brigada Francisco Franco va exercir durant un any i mig el càrrec de comandant militar de Balears, període en què va visitar dues vegades l'Illa. En la segona visita va poder admirar a l'església de Sant Lluís un quadre del segle XVII que havia estat propietat del famós cardenal Richelieu.
El 12 de febrer de 1933, el general Francisco Franco va ser nomenat comandant militar de Balears mitjançant l'ordre firmada pel cap del Govern de la II República, i ministre de la Guerra, Manuel Azaña, càrrec que va exercir fins a l'octubre de 1934. Un mes després de ser nomenat, el dia 16 de març, el general Franco va ocupar la plaça al palau de l'Almudaina, a Palma, que era la seu de la Comandància Militar de Balears.
La designació del general Franco com a comandant militar de Balears s'ha d'interpretar com a una maniobra del govern republicà per allunyar de la península a un militar de prestigi en un context sociopolític en què les teories conspiratòries estaven a l'ordre del dia. Precisament, el 19 d'agost de 1933 el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de sublevació militar que finalment va fracassar.
El quadre «Sant Lluís venerant la Mare de Déu» va ser visitat per Franco a Sant Lluís
Dues visites
Durant el primer any d'estada a les Balears com a màxim responsable militar de l'arxipèlag, Franco va visitar Menorca en dues ocasions: la primera del 4 al 7 d'abril de 1933 i la segona del 9 al 13 d'octubre del mateix any, segons les informacions que van publicar els diaris «La Voz de Menorca» i «El Bien Público».
En la primera visita, Franco va ser rebut pel comandament militar interí de l'Illa, Arturo Cebrián, i va passar revista a les forces d'Infanteria instal·lades al quarter de l'Esplanada i al quarter de Santiago i va visitar els quarters des Castell, Sant Felip, es Mercadal i Ciutadella, la fortalesa de la Mola, les bateries de Llucalari, Biniancolla i Favàritx. Acabada la visita a l'Illa, Franco va tornar a Mallorca amb el submarí «C-2» que anava escortat del submarí «C-4».
Tardor de 1933
A la visita efectuada durant la tardor de 1933, Franco va arribar a bord del vapor correu «Rei Jaume II» acompanyat de dos ajudants de camp. En aquesta ocasió va ser rebut pel comandant militar accidental de l'Illa, el coronel José Cotrina, i altres autoritats militars, i amb un cotxe militar va ser conduït a l'Hotel Central, de Maó, on va quedar allotjat.
Durant els cinc dies, Franco va inspeccionar les tropes que feien les escoles pràctiques del Regiment d'Infanteria número 63 i també va visitar diferents quarters, fortificacions i bateries. Un capvespre, es va desplaçar en cotxe amb el coronell Cotrina fins a la bateria de Biniancolla. Quan l'auto va arribar a Sant Lluís, Franco va quedar admirat per la bellesa del poble, les cases blanques i els tres molins de vent, segons li va comentar a Cotrina i aquest ho va deixar escrit en un article publicat uns anys després, concretament el 25 d'agost de 1947, al diari «Menorca».
Quadre
Cotrina, un militar il·lustrat, escriptor i ateneista, va explicar al general que a l'església hi havia un autèntic tresor artístic. Era un quadre que el francès Eustache Le Sueur (1616-1655) havia pintat el 1640, que representava el sant Lluís IX, rei de França, venerant la Mare de Déu mentre rebia de dos àngels la corona i els claus de la Passió, segons l'historiador Guillem Sintes Espasa. L'obra va pertànyer a la capella privada d'Armand Jean du Plessis (1585-1642), el cardenal Richelieu, i el seu neboder, el duc de Richelieu, que el 1756 va conquistar l'Illa, va regalar a l'església de Sant Lluís el 1783 quan l'Illa havia deixat de ser colònia francesa i va passar a la Corona espanyola.
El quadre, que inicialment estava col·locat a l'altar major del temple, tenia 4,5 metres d'altària per 2,5 d'amplària. Franco el va veure, acompanyat pel coronell Cotrina i el rector José Juaneda Callejas, quan penjava a la paret del fons del cor, on hi era des de mitjan segle XIX. Tres anys després, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936, el citat quadre va ser destruït pels milicians que van assaltar l'església.