El policia local de Ciutadella Juan Luis Gener Guillén està immers com a aficionat a la història en un treball d'investigació sobre els crims succeïts a Menorca, amb l'objectiu de publicar un llibre que tracti sobre els que van tenir lloc del segle XIX fins a l'actualitat, encara que no descarta incloure els succeïts en els dos segles anteriors. En principi, el llibre constarà d'una dotzena de capítols, en els quals l'autor pretén explicar de forma completa la dotzena de crims sobre els quals està treballant, investigació que podria finalitzar el 2024.
L'any passat va tenir la idea d'escriure un llibre sobre els crims a l'Illa quan un company li va recomanar veure un documental sobre els assassinats i homicidis que va trobar molt interessant, ampliant la visió amb la lectura d'altres llibres sobre el tema. Va pensar que era un tema interessant referir-se a l'Illa davant la inexistència de llibres específics, excepte un fulletó publicat fa anys per Miquel À. Limón. «La meva idea és investigar els assassinats ocorreguts des de 1800 fins a l'actualitat a Menorca. De moment, no tenc pensat incloure els del segle XVIII, hi ha la mort violenta d'un prior a Ciutadella el 1788, però encara no ho he investigat a fons, tenc una petita informació i no està acabat», assegura Gener.
El policia local, que des de 2010 treballa a Ciutadella i cinc anys abans havia estat as Migjorn Gran, és un gran aficionat a la història i assenyala que pot semblar que Menorca és una illa tranquil·la, però al llarg dels segles sempre hi ha hagut assassinats i homicidis que han pertorbat la vida dels menorquins. A mode d'exemple apunta que l'any 1655 només a Ciutadella van tenir lloc sis assassinats per arma de foc, «només tenc els noms i poca informació més; per tant, no puc escriure una història d'aquest fet històric en no tenir més informació».
El fet de poder disposar de la suficient informació per explicar els crims, i no només citar-los i poca cosa més, és el criteri de Gener per desenvolupar el seu treball d'investigació. Així, per exemple, entre els més antics del seu estudi cita la mort violenta de dos dels primers guàrdies civils assassinats a Espanya, en aquest cas van ser Mateo Rancés i Pedro Solá, que va tenir lloc a la zona de llevant de l'Illa a causa dels dispars de dos caçadors furtius. «Em centraré en els crims que tenguin més girs narratius, com és per exemple el succeït a principis del segle XX a Sant Lluís, el que semblava ser el suïcidi del fill del batle Pere Tudurí Vidal, finalment amb el temps es va descobrir que va ser un assassinat», assegura.
Any tràgic
El 1987 també va ser un any tràgic en la història criminal de l'Illa, amb tres episodis de mort violenta, concretament dos assassinats i un homicidi, assenyala Gener: la violació i assassinat de Veronique Busbit as Pinaret; la mort d'Encarnación Fortes Ojeda que va ser assassinada de 22 punyalades en un tràgic episodi de violència de gènere -encara que en aquella època no es denominava així-, deixant 13 fills orfes; i l'homicidi de Francisco Pons Moll arran d'una baralla iniciada en es Pla.
Altres casos tristament famosos que tindran el seu lloc en les pàgines del llibre seran l'assassinat el 2008 del fillet César, de 9 anys, per la seva mare que el va ofegar a la banyera del seu domicili a Maó i va abandonar dins una maleta de viatge en un petit barranc de Binidalí. I el 2018, el conegut com a crim del jacuzzi, en què un home va drogar i matar a la seva parella a Ciutadella.
El llibre també recollirà l'episodi d'un fet que no té a veure amb un crim en concret. El 1961, dos delinqüents perillosos empresonats a València, un d'ells per assassinat, són traslladats a la presó de Maó, de la que aconsegueixen fugir i atravessar l'Illa fins a Ciutadella, el que va mantenir als menorquins amb l'alè contingut.
Gener assenyala que les fonts d'informació per elaborar el seu treball són principalment la consulta dels diaris del període investigat («Heraldo de Menorca», «La Voz de Menorca», «El Bien Público», «El Iris», diari «Menorca»), els arxius municipals dels diferents pobles de l'Illa, l'Arxiu Diocesà de Menorca i la pàgina web Cendoj (Centro de Documentación Judicial) en què estan publicades les sentències judicials, entre altres.