No visitava Menorca des dels set anys, així que quan li van donar a triar entre Mallorca i Menorca per participar en el Festival de Manga i Anime en català, Oriol Estrada ho tenia ben clar: «Ja era hora de tornar a l'Illa». D'aquesta manera, el coordinador de continguts del MangaBCN i cofundador d'Espai Daruma confirma la seva presència a Ciutadella a la segona edició del FeMA.
En què consistirà exactament la seva participació en el FeMA?
—Faré una xerrada que porta per títol «Manga: manual d'instruccions», que serveix sobretot per a gent que no coneix molt el manga. Pot servir com introducció de què és i què el fa diferent d'altres tradicions de còmic, encara que també per ordenar els pensaments d'aquella gent que fa temps que en llegeix i contribuir a fer una definició del terme manga.
Com va néixer la seva passió pel manga i l'anime?
—Ja havia vist bastant anime als anys 80, però en aquella època encara no sabíem que hi havia una cosa que es diu anime i una altra que es diu manga. Soc de la primera generació de Bola de Drac, que es comença a emetre a TV3 l'any 90, el que va suposar una revelació. A partir d'aquí m'enganxo i començo a buscar més i més mangues publicats en castellà. Em vaig acabar convertint en un fan del manga i anys després em dedico a la divulgació del manga, a l'organització d'esdeveniments relacionats i tot això.
Sobretot divulgació en català, entenc.
—Sí. Per sort, ara hi ha més manga en català. Fa tres anys, pràcticament l'únic que es publicava era Bola de Drac i uns pocs títols que feia Ooso, una editorial petita. Simplement no hi havia manga en català, no existia. Respecte a l'anime, resistia Detectiu Conan i poca cosa més. De seguida que es va començar a fer més manga en català, sí que dedico bona part dels esforços a divulgar i promocionar la lectura de manga en català i la visió d'anime en català.
TV3 va ser la primera cadena a apostar per aquest tipus de continguts?
—Anime n'hi ha hagut des dels anys 60 i 70 a TVE amb Heidi o Mazinger Z. Però sí que TV3 va apostar-hi molt fort amb la Forta, i Bola de Drac va ser un èxit a tots els territoris de parla catalana. Tanmateix, Bola de Drac es va veure per primera vegada a Espanya en gallec a la Televisió de Galícia.
Es va arribar a crear el canal 3XL, que a jo em va agafar a la universitat, però va ser el que va acabar de donar-li aquest impuls a l'anime en català. Quan aquest canal va desaparèixer, molts joves de parla catalana es van quedar totalment orfes d'anime català.
Avui dia, quins serien els principals reptes del manga i l'anime?
—Ara mateix, crec que estem en un bon camí. Les editorials han fet una aposta bastant important i TV3 també. En aquest sentit, s'estan fent bé les coses, però aquesta és una carrera a llarg termini que s'ha de mantenir encara que els números no siguin una cosa espectacular. S'ha de donar aquesta opció, sobretot als més petits, que comencen a llegir i a veure la televisió perquè es trobin i normalitzin que hi ha continguts de manga i anime en català. Per exemple, fa gràcia veure als Estopa, que no són precisament un grup conegut per cantar en català, reivindicar que Bola de Drac s'ha de veure i s'ha de llegir en català. És bastant curiós. Fa poquet em trobava joves que mai han vist ni llegit manga i anime en català i se'ls hi fa estrany. Això era com molt frustrant i jo els hi deia ‘Si us plau, donau-li una oportunitat'. És insistir una mica, fer pedagogia a la gent i que s'adonin que tenen aquesta opció. Als anys 90 no teníem tanta oferta de televisions i entreteniment com tenim ara, i era més fàcil que tothom acabés veient els mateixos canals. Hi ha gent que ha trigat molt de temps a descobrir que el Club Super3 s'havia renovat i tenia anime en català. Aquesta és part de la meva feina.