El bisbe de Menorca, Gerard Villalonga, afimà aquest dimecres, a la Missa Crismal, que es va celebrar a la Catedral, que «la nostra recompensa és l'amistat amb Jesús; no hi ha pau més gran que el seu perdó. Si ho llegim amb el cor, són invitacions del Senyor per deixar-nos estimar i perdonar; i també per poder servir. La nostra bona gent de Menorca s'ho mereix i fins i tot ho necessita».
La Missa Crismal és un dels actes litúrgics més rellevants i amb major significat de la Setmana Santa, amb la participació dels preveres, diaques, seglars i persones de vida consagrada de la Diòcesi. En aquesta missa té lloc la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels olis per als catecúmens i els malalts.
També expressa la plenitud sacerdotal ja que, a partir de la reforma litúrgica posterior al Concili Vaticà II, un dels ritus és la renovació de les promeses sacerdotals. Després de l'homilia, en lloc de pronunciar-se el Credo, el bisbe Gerard va convidar els preveres presents a prometre, de forma solemne, unir-se més de prop a Crist, ser els seus fidels ministres, i renovar la seva consagració a Crist i dedicació a l'Església.
Crisma: gràcia de l'Esperit Sant
El pastor de la Diòcesi menorquina va dir que «fixar els ulls en Jesús és una gràcia que, com a sacerdots, hem de cultivar. I a la llum de la mirada de Jesús també hem de reconèixer que a la nostra vida també hi són presents alguns ídols amagats -ens ho recorda repetidament el papa Francesc-, que subtilment adoram».
L'Eucaristia continuà amb la consagració del Sant Cristma, l'oli amb el qual són ungits els nous batejats; signats els que reben la confirmació i són ordenats els bisbes i sacerdots. Representa la gràcia de l'Esperit Sant, i està compost per una mescla d'oli d'oliva i de diferents perfums.
I com assenyala sant Pau en la seva Segona Carta als Corintis, ens ajuda a «desprendre la bona olor de Crist». A diferència dels Sants Olis, el Sant Crisma no es beneeix, sinó que es consagra en aportar el do de l'Esperit Sant.
Solo una cosa para que el señor obispo lo sepa. Si la Iglesia no hace distinciones, somos todos iguales ante el Señor, ¿porqué no dicen las misas en castellano, para que todos la entiendan?