Nascuda a Maó el 24 de maig de 1939, just acabada la Guerra Civil Espanyola, Margarita Prats Gomila va treballar durant vint anys a l'antic Institut de Maó i després altres vint-i-cinc a l'Agència Tributària de la ciutat. Ha col·laborat amb l'Orfeó Maonès i també amb Creu Roja de Maó, entitat que el passat dia 9 de març li va retre un homenatge per ser «un referent com a sòcia i voluntària».
Quina va ser la seva primera feina?
—El 1955 vaig començar fent pràctiques i després com a interina a la secretaria de l'Institut de Maó. Tres anys després, vaig ingressar a l'administració per oposicions, concretament al cos d'auxiliars administratius de l'administració general de l'Estat, un cos nacional en què es podia anar a qualsevol ministeri i poble d'Espanya. Jo vaig continuar a l'Institut de Maó, fins al 1975.
Quan va començar a col·laborar amb Creu Roja?
—Va ser a finals de 1969 quan el president era Guillermo de Olives Pons. L'oficina estava en un quartet de l'Hospital que estava as Cos de Gràcia de Maó. Jo l'ajudava a la secretaria, hi havia una jove que estava assalariada, feia unes hores d'oficina. En aquella època no hi havia moltes activitats, sinó coses més puntuals. El 1970 vaig fer el curs de dama auxiliar de Creu Roja que va durar dos anys.
Fins quan hi va col·laborar?
—Fins a les primeries dels anys setanta, en què vaig fer un temps que ho vaig deixar anar. En aquella època hi havia l'Escola d'Administració Pública a Madrid i aprofitant que jo hi havia anat a fer un curs, el 1974 em vaig entèmer que feien un curs de socorrisme el fosquet, ho tenia la mar de bé i el vaig fer.
I de l'institut va passar a l'Agència Tributària.
—El 1975 vaig demanar el trasllat a l'Agència Tributària i hi vaig fer fins que em vaig jubilar el 2000. Anar-me'n a treballar a Hisenda va ser un canvi molt gros, vaig haver d'estudiar molt per posar-me al dia, va ser una època que vaig dedicar a estudiar per promocionar-me.
I amb la jubilació, a què es va dedicar?
—En jubilar-me vaig pensar que m'havia de dedicar a activitats socials. Primer va ser a l'Orfeó Maonès, amb en Pito Costa, vaig ser de la junta directiva i hi vaig fer uns quants anys. Tenc molt bon record d'aquests anys i també bons amics. Després ho vaig retre per dedicar-me a la família.
Quan va començar la segona etapa amb la Creu Roja?
—Quan vaig deixar de tenir obligacions, va ser quan Arturo Bagur va ser el president de Creu Roja i hi vaig anar a oferir-me. La veritat és que m'hi vaig trobar moltíssim bé, prest me va dir que hauria de formar part del comitè i ho vaig fer amb moltíssim de gust. Hi vaig fer fins que ell ho va deixar el maig de 2023 i va entrar Àngels Andreu com a presidenta.
Quina ha estat la seva labor?
—Dins el comitè jo feia amb col·laboració d'altres la gestió dels voluntaris, que són més de 200, hi ha alguns joves que col·laboren l'estiu, també hi ha el Banc d'Aliments. L'entitat té plans d'actuació, amb els seus programes i projectes, que requereixen assignar els voluntaris que es necessiten.
Durant la pandèmia de la covid-19 tampoc va aturar.
—No, en el meu cas vaig fer molta feina des de ca meva. Amb el responsable del voluntariat, vam aprofitar per actualitzar expedients i altres treballs.
Amb què es queda d'aquests anys d'ajudar a Creu Roja?
—Han estat uns anys d'una experiència molt bona, perquè a Creu Roja hi ha gent de tot tipus i tots fan pinya. Hi ha gent, tant assalariada com voluntaris, que són molt vàlids, fer-hi un matí allà dins un s'adona de la gran activitat que hi ha. Mai m'hauria pensat des que ho havia deixat la primera vegada que trobés la gran activitat que hi ha a Creu Roja. A totes les persones que es dediquen a una activitat no lucrativa, sigui Creu Roja, Orfeó o una altra, el seu esperit canvia.