«Aquest centre és perfecte. Abans havíem de demanar a diversos apicultors que ens deixessin el seu apiari per dur a terme les formacions d'apicultors. L'apiari d'Alforí de Dalt es troba a un lloc fantàstic i tot són avantatges», assenyala Kike Andreu, president de l'Associació d'Apicultors de Menorca, sobre el nou apiari per a la cria de l'abella autòctona de Balears i la formació en apicultura sostenible que alberga la finca ciutadellenca d'Alforí de Dalt.
Aquest espai cedit a l'Agència Menorca Reserva de Biosfera, controlada pel Consell, per part de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri per a la Transició Ecològica és l'escenari triat per impulsar la iniciativa de les associacions apícoles AMA i Dotze Reines. L'objectiu d'aquest projecte pioner a l'Illa és contribuir al desenvolupament i preservació del sector apícola balear i conservar la diversitat genètica de la subespècie d'abella autòctona, millorant-ne algunes característiques fenotípiques.
Sol a l'hivern i ombra a l'estiu
Cadascuna de les dotze arnes Langstroth instal·lades a la finca acullen entre 30.000 i 80.000 abelles. Si sumam totes les colmenes, es pot arribar a concentrar una població de més de 360.000 abelles.
Una de les arnes, oberta per veure com actuen les abelles al seu interior. | Katerina Pu
Del manteniment i la gestió d'aquests insectes pol·linitzadors és un gran coneixedor Jaume Cambra. El que fou professor de Botànica i Apicultura a la Universitat de Barcelona des del 1990 fins a l'any 2020 va ser l'encarregat d'impartir el curs de formació que organitza l'Associació anualment.
Alguns apicultors locals de maneig d'arnes van poder escoltar els consells de l'expert català en matèria d'adaptació al canvi climàtic en el sector. «El temps cada vegada és més variable i imprecís. No plou el que tocaria i ni quan toca. Per tant, ens hem d'anar adaptant», revela Kike Andreu. En aquest sentit, una de les mesures més efectives és posar les arnes de tal manera que rebin sol a l'hivern i ombra a l'estiu. «La calor és el seu motor», afegeix.
Estudi i experimentació
Un altre dels propòsits del nou apiari d'Alforí de Dalt és l'experimentació amb tractaments biotècnics sense productes químics per combatre la varroa, un àcar paràsit que suposa «un gran perill» per a les abelles, ja que és considerada una de les principals causes de mortalitat d'aquests himenòpters.
Els tècnics preparen el fumador per calmar les abelles. | Katerina Pu
Aquest estudi científic va acompanyat de la intenció de millorar la cria d'abelles autòctones, un projecte comú al conjunt de Balears. «El problema de l'abella és que si duim races de fora, que no sobreviuen perquè no estan adaptades a la calor que fa a Menorca, s'hibriden amb les locals i la perjudiquen», relata el mateix president.
«De moment tenim un nivell de puresa molt alt. L'abella negra, l'autòctona, té l'avantatge que s'adapta a qualsevol clima. Té arrels africanes i, per tant, que faci més calor no li suposa un problema. La qüestió radica en l'ús que els humans feim del sòl i la falta de pluges, que incideix de manera directa en la manca d'aliment», sentència Kike Andreu.
Generico
«Les abelles juguen un paper essencial a la Reserva de Biosfera»
El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, assegura que s’ha de «fomentar la població» d’abelles a Menorca per tal que juguin «el seu paper pol·linitzador» i benefactor damunt la natura. «A més, té un retorn econòmic a través de la mel», apunta.
Tal com explica Kike Andreu, els apicultors menorquins es limiten en l’actualitat a actuar com a «mers gestors». «Si per casualitat el temps acompanya, sí que podrem fer mel. Només podem esperar que faci un any bo», conclou el president de l’Associació.