No és una decisió ni molt manco fàcil la que ha de prendre enguany Toni Bosch Camps, l'estimat pagès de 88 anys jubilat en el lloc de Son Àngel i que també se'l coneix per haver estat a s'Albufera. Malgrat que el passat Sant Joan del 2022 va entonar el seu adeu a les festes de Sant Joan i deixant una inesborrable empremta durant dècades com a exemplar cavaller, el nomenament del seu estimat fill, Toni Bosch Moll, com a caixer pagès de Tramuntana el va tenir uns dies ‘dalt el piló'. «La veritat és que mon pare el dia 9 de juliol, en ser anomenat jo a la junta de caixers, després va tenir uns dies de pensar-s'ho i inclòs es va arribar a animar i tot, però a poc a poc es va anar calmant», ens comenta el seu fill, l'actual amo de Son Àngel, amb son pare al costat i els dos entre unes amples rialles.
El fet que el seu fill sortís escollit de caixer pagès i Carlos de Salort Pons de caixer senyor –«a qui el meu pare ha vist néixer i créixer»–, van arribar a fer dubtar el veterà cavaller, però al final té decidit que no sortirà a la qualcada. «Ell es va acomiadar el 2022 després de dos anys sense qualcar per mor de la pandèmia. Crec que ho va fer de la millor manera que es podia imaginar», diu el seu fill, recordant el moment emotiu i sentit d'aquell darrer any de l'amo de Son Àngel a les festes de Sant Joan.
Una gran estima i afecte personal el que hi ha entre pare i fill. | Josep Bagur Gomila
«Va sortir de la cotxeria acompanyat pel meu fill Toni i per jo mateix, tots tres junts a cavall. I el seu net es va endur l'ensortilla en es Pla, fet que el va fer molt feliç», recorden, junts, mentre preparen els cavalls, açò sí, per entrenar junts ben igual que sempre.
Abans de sortir aquell primer any després de la maleïda covid-19, ja havia dit que aquell 2022 era el darrer any, «i en acabar de córrer abraçat amb el seu net es va acomiadar amollant les regnes del cavall i dient adeu amb els dos braços», conta emocionat el caixer pagès de Tramuntana. «Crec que va ser un adeu molt meditat i molt definitiu. Almanco de la tanda que més li agrada, que és la del dia capvespre», afegeix, imaginant-lo encara qualcant. «Mon pare és el Toni Kross de la qualcada de Sant Joan, encara tindria corda», bromeja.