Enguany, si no hi ha res de nou i com en principi tenen previst els tres protagonistes, Miquel Moll Benejam– l'amo retirat de Son Felip i de 86 anys–, Joan Fedelich Cursach– l'amo jubilat de Torretrencada, amb 85 anys– i Pere Bosch Serra– l'amo retirat de Son Morro Nou, de 81 anys–, seran els tres cavallers més veterans de la qualcada de les festes de Sant Joan, a Ciutadella.
O sigui, com l'any passat. «Jo, si no hi ha res de nou i Déu vol, sortiré; i a Joan i Pere me'ls he trobat darrerament i m'han dit que també, la seva idea és la de qualcar», ens diu Moll, el més veterà de les festes, qui es va estrenar a Sant Joan amb només 18 anyets.
«Aquest 2024 tenc idea de sortir només el dia 24 de matí, a diferència dels anys anteriors, què qualcava dia 23. El matí és un poc més bo de dur», pensa en veu alta. «El Dissabte es fa més feixuc perquè tothom està fresc i amb ganes de bulla, a part què són moltes hores a dalt cavall. Ho vaig dur bé l'any passat però m'estim més enguany fer-ho el matí».
Miquel Moll és el cavaller major i el seu cavall, ‘Roig', n'és també– sinó el què més– dels que tenen més edat, amb 30 anys. «És del fill però me n'ocup jo a les nostres Tanques Moll», ens explica aquest expert cavaller.
Retirat l'any 2000 a Son Felip després de 29 anys de pagès en el lloc– a on va entrar després de néixer a Son Saura Nou i passar per s'Albufera des Mercadal, amb son pare, i Son Pinya–, Moll es veu amb més ganes que mai de qualcar. «En tenc moltes la veritat, si Déu vol. Em motiva a seguir el fet que les festes m'encanten i quan s'atraquen els dies, m'agafen les ganes», confessa, mentre ja prepara en ‘Roig' aquests dies.
Una ampla experiència i saber estar a dalt del cavall, sempre amb el seu semblant seriós i alhora amable, fan de Miquel Moll un dels protagonistes de la qualcada d'enguany a Ponent. | Josep Bagur Gomila
Recorda Moll que abans no era tan bo de fer sortir, «no tothom tenia cavall, com sí passa ara, que a vegades pens que n'hi ha massa a la qualcada. Ara clar, com ho feim? Qui és que hi sobra?», es demana, conscient del canvi patit des del seu primer Sant Joan a ara.
«La gernació n'és la gran diferència i veig els canvis que es volen fer, com a Ses Voltes arribar fins Ses Palmeres i no esperar a la Plaça Nova, i m'agraden, perquè respiri la qualcada. A la placeta està tot massa espès i per quedar aturats, ja podem voltar», ens raona, Moll, qui ens admet que sempre s'ha sentit respectat, tot i la gernació. «Mai he tingut cap problema, tret d'alguna estirada, en part, lògica».
Un Miquel Moll per qui ser el cavaller de més edat a la qualcada, «és un orgull i tot un privilegi, la veritat, veure que he arribat fins aquí. Vol dir que estic fent anys i pens; voldria anar més enmig», bromeja l'amo jubilat de Son Felip, qui, per acabar, ens confessa un detall. «Mai he corregut als Jocs des Pla, des dels meus 18 anys en què vaig estrenar-me a les festes. No m'ha estirat; de fet, sempre m'ha fet respecte, tot i que m'alegra veure com s'enduen s'ensortilla».