Obrir passadís resta encerts a s'ensortilla

L'ample passadís que des de fa deu anys s'obre per a les carreres dels Jocs des Pla ha fet que el nivell d'encerts a s'ensortilla hagi baixat de forma significativa. Si abans de l'accident mortal de 2014 l'endevinaven un 22 per cent dels cavallers que la corrien, des que hi ha el carrerany de quatre metres d'amplària marcat en vermell al terra només ho fa el 16 per cent.

David Serra Hidalgo (Ciutadella, 1991), l'economista que s'ha passat els darrers mesos analitzant i difonent les dades principals de l'acte possiblement més espectacular de Sant Joan, en té una possible explicació. «El joc és més segur que abans del passadís però, al contrari del que es pugui pensar en disposar de més espai, no es corre millor. El cavall no corre tan recte i tomba més a l'esquerra, i açò fa que no hi hagi tant encert». És l'opinió que ha pogut contrastar amb bona part dels cavallers que corren s'ensortilla a partir del centenar de publicacions que ha penjat a Instagram a través del perfil «ensortilla.stats».

Enguany, un canó de llum enlluernarà més s'ensortilla per facilitar-los l'encert però, tot i els bons auguris dels cavallers que ho han provat, David Serra recorda que «es necessiten diversos anys per a valorar-ne realment l'efecte».De fet, «és un altre tall» d'estudi a mirar en els propers anys, com ja ha fet del període comprès entre 2011 i 2023 d'acord amb les retransmissions en directe dels Jocs a càrrec d'IB3.

76 ensortilles des de 2011

Segons el recull de dades que ha treballat, en els 11 Jocs des Pla dels darrers 13 anys (el 2020 i 2021 no hi va haver festes per mor de la pandèmia), s'han endevinat 76 ensortilles de 432 intents, a una mitjana de 7 per any, i els cavallers han corregut els aproximadament 90 metres fins a s'ensortilla a una velocitat mitjana de 30 quilòmetres per hora. Però mai fins ara no s'han agafat més de tres ensortilles seguides.

El cavaller que més ha encertat, el 40 per cent de les vegades que ho ha intentat, ha estat l'amo de Son Bou Vell, Jaume Moll, que s'ha endut quatre culleretes de plata com a recompensa en les deu ensortilles que ha provat. També han aconseguit quatre ensortilles, però de 15 intents, en Toni Campins de Sa Canova i en Sebastià Bosch de s'Almudaina.

Els cavallers més joves, que duen l'asta petita, encerten també bastant més (el 27 per cent) que no els veterans (16 per cent). Però l'estil també és important. David Serra ha constatat que posicionar l'asta de forma invertida, amb el puny a l'alçada del cap i en sentit descendent, és més efectiu, ja que un de cada quatre que ho proven s'enduen s'ensortilla.

També és gairebé igual d'exitós l'estil exterior, amb el braç recte, obert i alçat, o dur l'asta avançada, per davant del cos, que garanteix un 20 per cent d'encerts.

Per contra, l'estil interior, el més emprat amb diferència, demostra ser un dels menys efectius. Quasi la meitat dels cavallers han corregut amb l'asta alçada formant un angle de 90 graus amb el pit, però només un 16 per cent se l'ha enduta.Cap de les 24 carreres fetes amb l'asta com a caiguda damunt la cama, a l'altura de la sella, l'han encertada.

La tercera tanda, en la que acostumen a córrer pagesos més novells, és la que més encerts registra. De fet, la primera ensortilla endevinada es produeix generalment abans de la cinquena carrera, però hi ha hagut anys que s'ha fet pregar.El 2015, els primers Jocs amb carrerany, no es va començar a encertar fins a la dissetena carrera, mentre que l'any passat cap de les 25 primeres es van endur l'anella.

En tres de cada quatre carreres almenys es toca l'anella i en un 84 per cent d'aquests casos, cau. Els grups de santjoaners que acostumen a estar pels voltants per recollir l'anella i tenir el privilegi de col·locar-la també disposen de millors espais que altres. Set de cada deu vegades l'anella cau tot just davall de s'ensortilla però, quan surt rebotada, és més probable que caigui al cantó més proper a la paret (17 per cent) que no al mig des Pla.

El que no sembla tenir gaire incidència és el cavall amb el qual corris. La gran majoria de pagesos veterans ho fan amb cavalls de raça menorquina, mentre que els més joves solen muntar més cavalls blancs o vermells, però el nivell d'encerts amb uns o altres rara vegada supera el 20 per cent.

Només 88 l'han correguda

Ara bé, l'assaig del matí és percentualment més exitós que els Jocs oficials del capvespre. El matí de Sant Joan es corren menys tandes d'ensortilles, però en aquests onze anys s'ha endevinat en 67 de les 308 carreres que s'han fet, el 21'8 per cent del total.

Sorprèn que, tot i l'elevada participació de cavallers a la qualcada, només 88 hagin tingut el privilegi de provar sort amb s'ensortilla en els 11 anys analitzats en aquest estudi.

David Serra dubta que algun cavaller arribi a canviar el seu estil tot d'una davant la contundència de les dades que ha recopilat, «perquè ja deuen estar acostumats a la seva manera de córrer», però troba «interessant» que almenys tinguin en compte les seves conclusions.

De fet, diu que molts cavallers l'han contactat per Instagram i que la seva iniciativa «ha tingut una resposta molt positiva» entre els membres de la qualcada, i també entre els Voluntaris de Sant Joan, amb els quals ha arribat a intercanviar informació.

No així amb la Banda de Ciutadella. Malgrat tot, el jove economista té tanta passió per les xifres que ha mirat també quines han estat les peces més interpretades als Jocs des Pla després de cada encert. En total, han sonat 40 cançons, moltes d'elles repetides, sobretot els temes més populars de Menorca. Encapçala el rànquing «Es llagosts» (10 vegades), que només va faltar l'any passat, seguida per «Volem gin» (9), «Sa caseta» (7), «Amparito Roca» (4) o el mític «Sant Joan» dels Sis de Ponent (3). Amb tots ells, ha confeccionat una llista de cançons d'ensortilla a Spotify.