Els «Goigs a Sant Joan Baptista, venerat a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx de Ciutadella» que el 1979 va composar el bisbe Antoni Deig i va musicar Bartomeu Llompart seran cantats enguany a les dues celebracions litúrgiques de les festes de Sant Joan: l'ofici a l'ermita de Sant Joan de Missa i la missa des caixers.
El 1979 es van publicar amb el format característic d'aquestes composicions poètiques de caràcter popular, però no s'han interpretat mai en el marc dels actes religiosos de la festa de Ciutadella. Enguany es cantaran, idò, per primera vegada.
Els «Goigs a Sant Joan Baptista, venerat a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx de Ciutadella», els va escriure i publicar el bisbe poeta Antoni Deig el 1979
Els goigs tenen en la nostra cultura occidental una llarga tradició. La literatura llatina medieval inclou obres que exalten els goigs, especialment, de la Mare de Déu.
Posteriorment els textos són traduïts a les llengües romàniques i imitats en altres composicions semblants. Destaquen, a partir del segle XVI, els Goigs de la Mare de Déu del Roser, que a Ciutadella es cantaven, sobretot, amb motiu de la seva festa i per pasqua, en el Deixem lo dol.
La forma poètica dels goigs està vinculada, a més, a les cançons de les danses trobadoresques, i posa de manifest els balls dintre de les esglésies, que a partir del concili de Trento es van anar suprimint. L'estructura dels Goigs del Roser és la mateixa que la dels Goigs a Sant Joan que va composar el bisbe Deig: la tornada de quatre versos de rima consonant, amb la que comencen i clouen els goigs, i set estrofes que acaben amb els dos darrers versos de la tornada: «Ciutadella vos aclama, patró nostre, sant Joan».
Les dues primeres estrofes fan referència al naixement de sant Joan. La tercera, al baptisme de Jesús en el Jordà. La quarta, al martiri de sant Joan. La cinquena i la sisena, a l'ermita, enmig del camp, que fa present la seva memòria, i la pregària de la colcada, el vint-i-tres capvespre. Finalment, la darrera estrofa sol·licita la protecció del sant i l'escolta de la súplica fervent del poble.
El bisbe poeta Antoni Deig i Clotet, que tenia prou coneixement del què significa el patronatge d'un sant en la comunitat catòlica i les característiques de les festes de Sant Joan de Ciutadella, aplica el títol de patró a sant Joan. Ho fa perquè es tracta dels Goigs a Sant Joan Baptista de l'ermita de Sant Joan de Misssa. Pel fet de ser el titular d'aquella església rural és el patró, a qui aclama Ciutadella amb motiu de la seva festa. Ciutadella té per patró Sant Antoni, un patronatge que s'ha ampliat a tota Menorca, i per patrona la Mare de Déu, Auxili dels Cristians, però açò no impedeix que Sant Joan sigui el patró de l'fermita a ell dedicada, i sigui aclamat per tota la ciutat, especialment en la festa major que es fa en honor seu.