Un emotiu Primer toc de fabiol ha fet esclatar la festa a les dues del capvespre. En Sebastià Salort ha fet sonar puntualment el tambor i el fabiol a can Salort en un acte multitudinari marcat per una fresca jornada, sobretot a primera hora, amb un temps més propi de la tardor.
No era ni el migdia, quan faltaven més de dues hores pel primer toc, i davant la casa del caixer senyor, al carrer Major des Born, ja es concentrava una gran gernació, la majoria joves que esperaven que comencés el primer acte de les festes d'enguany. No han faltat els tradicionals càntics, des del ‘Pom, pom, no el sentiu….' fins un 'Senyor damunt un ruc', i al crit de «Ciutadella, Ciutadella», una gentada esperava amb ànsia l'arribada del fabioler.
A la una i mitja han obert les portes de can Salort. Just abans havien entrat les autoritats encapçalades per la presidenta del Govern, Marga Prohens, el president del Consell, Adolfo Vilafranca i la batlessa, Juana Mari Pons, acompanyats pel portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. Immediatament la planta baixa s'ha omplert de gom a gom per poder veure de prop l'esperat Primer toc de fabiol, que donés per començades les festes de Sant Joan. Es notava que ja faltava poc. Els càntics santjoaners seguien i afloraven els nirvis tant al voltant de cas caixer senyor com a la Plaça Nova on nombroses persones seguien el transcurs de la festa a través de la pantalla gegant.
En Sebastià ha arribat al carrer Major des Born quan faltaven cinc minuts per les 14 hores. La gernació que es concentrava davant la posada del senyor ha fet passadís i el fabioler ha pogut passar sense problemes.
El fabioler ha baixat de la somereta i ha entrat caminant a can Salort, enmig d'una gran ovació. «Sebastià, Sebastià», corejaven dins cas caixer senyor. Sabien que era qüestió de minuts que explotés la festa.
Ja dins, el fabioler s'ha tret la guindola i ha pujat les escales. Allà l'esperava el caixer senyor, Carlos de Salort Pons, acompanyat del seu pare, la seva mare i la seva germana. En Sebastià ha mirat vàries vegades el rellotge, i ha pres la paraula: «Bones tardes, senyor caixer. Em donau vos permís per començar el replec?». Carlos de Salort ha respost: «Bones tardes, Sebastià. Sí, tens es meu permís, pots començar» i en Sebastià ha exclamat: «Així ho faré». El fabioler s'ha posat la guindola i puntualment a les dues ha fet sonar el tambor i el fabiol, davant l'esclat de tots els presents que celebraven al crit de «Ciutadella, Ciutadella» que ara «sí, sí, sí Sant Joan ja és aquí».
En Sebastià ha baixat les escales de Can Salort, ha sortit de la casa senyorial a peu i ha tornat a pujar a la somereta, encarrilant cap a la plaça de la Catedral mentre la gernació li feia pas, per començar a fer primer la volta d'avís i després el replec que havia de portar fins al Caragol des Born.
En dansa des de les sis
Ciutadella ha encetat el dia amb ganes de festa. Ja de bon matí es percebia pels carrers de la ciutat que no era un dia qualsevol. I no era precisament, encara que també, pel temps. Després d'una nit de bulla i foc, Sant Joan ja era aquí. El Dissabte de les festes l'ha obert la dona del caixer casat, Maribel Torres quan devers les sis i quart del matí ha tret, per setè dia consecutiu, la bandera de Sant Joan i l'ha penjada a la façana del carrer Sant Isidre 21. Com cada matí, s'han ajuntat nombrosos ciutadellencs que no s'han volgut perdre un acte que en els darrers anys ha agafat un gran protagonisme en les prèvies santjoaneres.
A mesura que passaren les hores l'ambient al centre del poble anava a més. De prest ja ha sortit n'Esteve Mercadal per repartir el julivert amb la sonada del tambor i el fabiol pels carrers de Ciutadella. Amb l'arena ja estesa a l'epicentre de la festa, els grupets d'amics es començaven a arreplegar per viure junts l'inici de Sant Joan. Berenars familiars, amb amics i vesins, música pels carrers, i algun primer ginet amb llimonada per animar l'ambient, abans que esclatés de debò la festa.