Una de les figures més importants de les festes patronals és sempre la del pregoner. As Castell, enguany el protagonista ha estat Juan Carlos Guillén López, apassionat de la mar i del seu poble. El pregoner va ser triat pel batle des Castell, Lluís Camps, el passat mes de maig. El motiu: el seu esperit col·laboratiu.
Juan Carlos tenia molt clar com volia donar inici a les festes aquest any. Amb un pregó que escapa de la convencionalitat, Guillén va fer un discurs amb una gran abundància d'experiències i records des Castell.
Què significa per vostè ser pregoner?
—Quan m'ho van dir vaig quedar gelat. El batle em va fer la proposta i, encara que sigui un repte per jo, vaig acceptar-ho. Vaig pensar «si tu creus que jo ho puc fer, ho faré».
Com ha viscut la preparació?
—Em donava molt de respecte, però em feia molta il·lusió.
Ha pensat com li agradaria fer el pregó?
—Sí. No volia fer un pregó clàssic assegut devora el batle. Som molt expressiu i volia que fos més de carrer. Vaig pensar a contar un parell d'experiències del poble de fa uns anys perquè la gent les reconegués. És un pregó de festes i volia que fos açò, festiu.
Com viu les festes?
—Jo duc «Es Ranxo» des Castell, he participat a cinc pregons com a guitarrista i sempre he viscut molt les festes. Sempre que he pogut he col·laborat.
Li fa il·lusió el fet d'haver iniciat Sant Jaume?
—Molta. A jo sempre m'ha agradat molt l'ambient del principi.
Per motiu de feina mai podia veure el primer toc de fabiol, però des que vaig fer els cinquanta anys vaig demanar al meu cap dos o tres dies de festa per poder viure al màxim Sant Jaume.
D'on surt el mal nom de «es guenyito»?
—Aquest mal nom no sé d'on ve ni jo! No sé si és perquè el meu pare devia ser guenyo, que no ho crec. Sempre he pensat «el dia que me demanin d'on ve aquest mal nom no sabré què dir».
Quan va començar la seva passió per la mar?
—El meu pare sempre ha tingut una barca. Jo, avui dia, en tenc una. A la meva família la mar és sagrada. Sempre hem tingut una afició molt gran per pescar amb canya i navegar per la vorera.
Quines són les seves expectatives per les festes d'aquest any?
—Jo ja li vaig dir al batle que si era pregoner volia fer tot el que implica ser-ho. M'agrada la idea de fer la pujada i la davallada amb la música, estar en el moment de les canyes i estar amb el poble.
Sé que enguany serà diferent, perquè a jo m'agrada estar al jaleo i fer una pomada, però em fa moltes ganes aquesta nova experiència.
Què creu que hauria de transmetre un pregoner?
—Crec que el pregoner és una figura que ha de contar allò que li dona valor a ell i al seu poble.
Generico
En Toni ‘es guenyito’, fill d’una família molt vinculada al poble des Castell
Quan en Juan Carlos Guillén López es presenta amb aquest nom poca gent l’identifica. En canvi si diu que és «en Carlos es guenyito» tothom as Castell sap qui és. Ell és el gran de tres germans i son pare, «des Castell de tota sa vida», era en Toni es guenyito. Diuen que en Carlos s’assembla molt a son pare. Sa mare era na Manuela López Pachón, de Valverde de Burguillo (Badajoz). L’avi matern va arribar as Castell el 1963, estava llogat al lloc de Son Galàpat. Li va agradar tant que va fer venir tota la família i aquí han crescut. Amb aquesta història, el progoner explica la gran vinculació de la família amb Es Castell, perquè la mescla d’arrels és la que dona personalitat al fet de ser casteller. En Juan Carlos Guillén es casà amb na Mari Sintes de Sant Climent, amb qui han tingut dos fills, n’Andrea i en Martí. «He tingut sa gran sort de créixer aquí».