Es Castell viu Sant Jaume entre cavalls, música i calor. Amb el primer sol a Calesfonts i al ritme de la diana florejada, tot ja tornava a estar preparat per viure un diumenge de festes ple de tradició, bulla i emoció.
Replec matiner, pujada a la Missa de Caixers, sa Davallada, Jaleo, canyes, aigua-ros, Corregudes i darrer toc de fabiol, un esquema que veïns i visitants no es van voler perdre, tot i caure entre setmana.
Tradició i ganes de festa
Com cada 25 de juliol, dia de Sant Jaume, es Castell s'aixeca amb les ganes de xalar tant com la nit anterior. Després de berenar coca amb xocolata i veure com s'inicia el replec, l'Esplanada es converteix en el punt de reunió. Ja està tot a punt per pujar el carrer Victori en direcció a la Missa de Caixers, sempre amb en Jaume i na Roser, els gegants, encapçalant la comitiva formada per cavallers, músics i autoritats.
Una vegada dalt, els gegants, de 60è aniversari, custodien la Parròquia del Roser mentre té lloc la celebració religiosa en honor al patró, Sant Jaume.
Mentrestant, als carrers, cases i cotxeries segueix la festa. Les visites de familiars i d'amics en un dia, que, al cap i a la fi, és «dels veïns del poble», afirma en Pedro Pons, no poden faltar. El castellufo té una especial predilecció pel jaleo i diu que no se'n perd cap: «Ho vivim amb molta intensitat».
Un poc més avall, al mateix carrer, hi ha na Pilar Columbrans, una veïna que ha viscut molts de Sant Jaumes. Recorda que abans «la qualcada era molt més reduïda, els cavalls eren els que s'empraven al camp i la gent anava mudada al jaleo». Així mateix, afirma que la festa era més familiar, però que ara li encanta que tothom vengui a casa seva a fer un mosset. Fa setmanes que prepara coques, pastissets i albergínies amb la mateixa il·lusió de sempre.
A l'altra banda del poble, a les dotze, just després de la Missa de Caixers, la traca i el repic de les campanes de l'església anuncien la més que famosa davallada.
El carrer Victori, que en un dia qualsevol es tarda a baixar no més de 4 minuts, en el dia de Sant Jaume es converteix en quasi una hora. Els joves, al ritme de la banda que toca «Frases menorquines» fan bulla, canten i armen castells mentre frenen la comitiva. Demanen aigua als balcons del carrer sota la consigna que no «siguin rates» perquè «va barata». Els veïns responen amb poalades, tot respectant els caixers, músics i autoritats que fan un alè en haver arribat a l'Esplanada, tot i que saben que encara queden hores de festa.
Amb l'entrada del caixer batle i la capellana a la plaça, s'enceta la música, que sempre està present. Hi ha l'alcalde del poble, en Lluís Camps, que enguany ha tornat a relegar el lideratge de la qualcada. Afirma que la «il·lusió es renova any a any» i posa el focus en l'emotivitat de «veure com el poble s'implica i xala», sempre vetllant per la tradició i les noves demandes del veïnat.
Això sí, una cosa que no canvia mai és el desig de no haver de destacar cap incidència. Per això, segons afirma la Creu Roja, ha estat un dels Sant Jaumes més tranquils dels últims anys; entre els dos dies, 28 assistències lleus per trepitjades, cops de calor i comes etílics, tot i que l'ambulància del 061 va haver de fer uns serveis la matinada del 25.
Una altra cosa que sempre se sol respectar és l'emoció que se sent una vegada acabat el jaleo. Les canyes, l'aigua-ros, les corregudes i el darrer toc per ja pensar en el Sant Jaume de l'any que ve.