Toni Carreras Clar, conegut com a Toni Buinó, té una relació de 72 anys amb Llucmaçanes. Va néixer-hi l'agost de 1951 i des d'ençà que hi viu, sempre envoltat del camp, una de les seves grans passions, juntament amb el formatge. El que li ha «donat de menjar», però, sempre ha estat l'aeroport, a l'oficina de meteorologia. Ens rep a casa seva i, sota l'ombra dels ullastres, qui fos el president de l'Associació de Veïns de Llucmaçanes durant 3 anys afirma que és «tot un orgull» ser el pregoner del seu poble.
És un orgull per vostè ser el pregoner de Llucmaçanes?
—Sempre ho és i si a més és del poble d'un, encara més. Em fa molta il·lusió, ja que m'estimo Llucmaçanes, l'he viscut sempre i l'he vist anar canviant. He de dir que em va sorprendre quan el president de l'Associació de Veïns, en Miquel, m'ho va proposar. No m'ho esperava, tot i que sempre he estat molt lligat a l'entitat veïnal, vaig ser president durant 3 anys. Hauré de remenar entre nostàlgia i records.
Ha participat de manera activa en el teixit social del poble. Com va ser l'experiència de ser el president de l'Associació de Veïns?
—Ho vaig ser durant 3 anys, abans també havia estat vicepresident. L'experiència és molt gratificant, ja que fas una feina apolítica, o almenys és com jo l'entenc, tot i que fas feina amb els polítics. Treballes pel poble i trasllades les seves necessitats a l'Ajuntament. Vetlles pel bé dels veïns, o almenys per la majoria. Sempre has de posar un poc de la teva part, però és una gran satisfacció. Són moltes hores, com quan vam estar tractant amb el batle de Maó el tema del clavegueram. De fet, jo he estat l'únic en la història de l'Associació de Veïns que ha repetit com a president, perquè havia de tancar temes pendents, com el tema del clavegueram l'any 1999.
En aquest sentit, quant d'important és potenciar la cohesió d'un poble tan petit com Llucmaçanes?
—És importantíssim, sempre has d'anar fent coses noves. El més important és fer activitats que al poble li agradin, perquè així tenguin ganes de fer coses junts. Malauradament, això és difícil, ja que depens totalment de l'Ajuntament, del seu pressupost i del partit polític que hi hagi al capdavant.
Els veïns d'avui dia participen molt a l'associació. Per exemple, ells elaboren el programa de festes i moltes altres activitats durant tot l'any.
Com creu que ha anat evolucionant Llucmaçanes?
—Quan jo era un al·lotet tot era rural. Hi havia diversos llocs que funcionaven, diverses estances. Era molt més tranquil, com la resta de l'illa. A poc a poc, les estances i llocs, van anar acabant i transformant-se. La junta de l'Associació de Veïns ha anat fent una gran feina en aquest sentit perquè ha mantingut el poble viu. Ara hi ha més gent que hi viu. En definitiva, hem perdut coses, però n'han aparegut d'altres.
Gràcies a viure a Llucmaçanes sempre ha estat en contacte amb la natura, quant d'important és per vostè?
—Sempre he dit que jo vaig tenir dos pares, el meu pare i el meu avi matern. El primer em va ensenyar a com explotar el camp, en el bon sentit de la paraula, ja que abans no s'agredia com ara. M'explicava les eines o quan s'havien de plantar les hortalisses. D'altra banda, el meu avi em va ensenyar a estimar la naturalesa. Passejàvem junts i observàvem animals, flors i plantes.
Cada un es fixava en una cara diferent de la mateixa moneda, es complementaven.
D'aquí va néixer la seva passió pel formatge?
—Sí, exacte. Tot i que el formatge no ha estat la meva feina mai, és la meva gran passió. La possibilitat de fer formatge a ca meva va sorgir de dos amics. No teníem llet i l'havíem de comprar, a poc a poc va anar funcionant la cosa. Aquí és quan vaig tenir els primers contactes amb el Consell Regulador. A partir d'aquell moment em vaig començar a formar, a llegir sobre el tema. Soc una persona a la qual sempre li ha agradat anar evolucionant en els camps en els quals em fico.
Ara ajuda als pagesos a millorar el seu formatge, no?
—Sí, de fet ara un pagès m'acaba d'escriure perquè l'aconselli.
Què ha de tenir un formatge perquè sigui bo?
—Jo soc un gran defensor del formatge artesà de Menorca. Sempre he intentat fer feina en aquest sentit, el de protegir les característiques organolèptiques del formatge, és a dir, allò que perceben els sentits quan mengem formatge. A Menorca tenim un ventall típic de característiques i aquest formatge sempre ha d'estar elaborat amb llet crua dels llocs de Menorca. Sempre que surti del ventall que té el Consell Regulador de la denominació d'origen, no serà considerat un formatge artesanal menorquí.
Com ha canviat la manera de fer formatge?
—Ha canviat en el fet que ara és un procés que respecte més a l'humà. Abans havies de seguir molts de passos i fer molts de procediments, estaves més temps. Ara, amb l'avenç de les tecnologies, ho fas tot en una mateixa cuba. Això no fa que perdi l'autenticitat i la qualitat, ni molt menys.
Quant d'important és la denominació d'origen per l'illa?
—El Consell Regulador és imprescindible per controlar l'autenticitat i la qualitat del formatge artesà. A més, és crucial per la seva comercialització i exportació fora de l'illa.
Quin futur li preveu al formatge de Menorca?
—Jo acostumo a ser molt optimista, però és un futur difícil per tot el camp. A Menorca és més car ser pagès que a un altre lloc, però mentre hi hagi gent amb ganes, el formatge continuarà. Potser n'hi haurà menys i serà més car. És difícil la seva subsistència i del camp en si. Hi ha molts de factors que influeixen.
Generico
La feina del Consell Regulador del formatge artesanal de Menorca
Toni Carreras Clar va treballar amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Maó-Menorca, l’organisme que s’encarrega dels controls d’autenticitat i qualitat. Ho fa seguint les característiques organolèptiques que defineixen si és un formatge artesà de l’illa o no. Aquestes no es poden comparar amb cap, ja que s’organitzen a partir de l’alimentació de la vaca, la grassa i les condicions geoclimàtiques que influeixen en la qualitat de la llet, sempre crua. A més, és molt important la flora bacteriana pròpia de Menorca.