A Cala Avellana, as Grau, hi ha una petita casa de vorera en terra de ningú. El que ara és un magatzem sense sostre i deteriorat, abans servia per guardar la barca de la finca de Sa Cudina, propietat de la família Jover.
L’embarcador és el testimoni d’un tracte entre Bartolomé Jover i Miguelín Vidal ja fa més de 60 anys. El seu deteriorament, però, no és deu a la deixadesa dels seus propietaris, sinó al fi d’una concessió pública que avui dia no s’ha tornat a renovar.
Miguelín Vidal, de 87 anys, sempre ha estat molt lligat as Grau. Foto: V.A
Un magatzem per un motor
El protagonista, i constructor de la història, és en Miguelín Vidal. Corria la dècada dels 50 i amb una vintena d’anys va anar a tocar a la porta del senyor Bartolomé Jover, que fabricava elements metàl·lics, peces de bijuteria... i també motors per a barques, que era el que li interessava al jove Miguelín. Jover va veure-hi una oportunitat a la proposta, fer un magatzem per la seva barca, però la resposta del jove va ser ràpida i sense pensar, afirma: «Jo no en faig de magatzems». L’altre també va contraatacar: «Jo ja no en faig de motors».
Finalment, Miguelín va construir-lo amb quatre diumenges, «tampoc era gaire gros», destaca el protagonista. Van fer dur els materials amb un carro menat per un ase, tot passant per la finca de Sa Cudina.
La família Jover va construir la caseta cedida per l’estat, però la concessió va caducar.
Ara, vist amb la perspectiva que dona el pas dels anys, sembla que els dos actors de l’acord van sortir guanyant, però ni el motor de la barca li va durar gaire a Miguelín ni, a la vista està, la caseta de vorera està en gaires bones condicions.
En el primer cas, un temporal de tramuntana per devora Sa Mesquida va fer-lo deixar la barca, sobretot per l’experiència passada amb el seu fill. Pel que fa al segon cas, l’anada i vinguda de competències va fer quedar al magatzem en terra de ningú.
«La caseta de l’avi es va construir a la vorera del mar, que era una concessió, de propietat pública», explica Andrés Martínez Jover, net de Bartolomé. La concessió va caducar i, amb el canvi de normatives, no la van poder renovar. Ara, propietat de Costes de les Illes Balears, i més tenint en compte que està dins el parc natural de s’Albufera des Grau, no volen tocar res sense tenir llicència per fer-ho.
Fa més de 60 anys que es va construir.
Tot i que a la zona de l’embarcador només s’hi pot entrar per la finca de Sa Cudina, herència dels sis nets, volen estar alineats amb la legalitat: «No ens agrada veure la caseta així, també passem pena per si algú es fa mal, però no és que no la vulguem arreglar, sinó que no podem». Martínez Jover emfatitza el fet que ells han «presentat diversos projectes, amb el vistiplau d’arquitectes, per poder recuperar la concessió», però no ha estat així.
De moment, té un ús alternatiu i molt beneficiós pel mediatament. El parc natural l’utilitza per a recollir i evacuar tots els plàstics que es recullen de la mar i de la zona. Després se’ls emporten amb cotxe per poder reciclar-los.
El apunte
Miguelín Vidal, tota una vida a Es Grau, i una il·lusió, un motor de tres cavalls
Miguelín Vidal, de 87 anys, sempre ha estat molt lligat as Grau. De Trepucó i mestre de cases des dels 15 anys, a l’empresa Coll Piris, no només va construir-hi l’embarcador dels Jover. Quan ell va arribar as Grau només hi havia tres o quatre cases, entre d’elles on guardava les eines el seu cap. Tenia una vintena d’anys, era l’època en la qual començava a festejar amb la seva futura dona i la seva gran il·lusió era comprar-se un motor per la seva barca. Va pensar amb l’empresa de Jover, que feia, entre altres coses, motors. «Era de tres cavalls, el millor que he tingut, superava al de cinc», explica avui dia Miguelín. El va gaudir molt, fins que una mala experiència a la mar va fer jubilar el llaüt.