Han passat 150 anys del final de la Primera República i pot ser d’interès saber qui van ser aquells primers republicans a Menorca. No és que hi hagi moltes fonts i documentació, per tant, em serviré de les notícies de premsa, principalment. Un d’aquests personatges, del qual encara queden descendents directes a Menorca, és Gabino Sirvent Sarrió. Intentaré explicar el fil de la família, encara que estic segur que us perdreu pel camí.
Gabino Sirvent Sarrió neix a Xixona el 18 de febrer de 1839. És fill de Josep Sirvent i Francisca Sarrió. De la seva vida a Xixona únicament he documentat que el 1854, amb quinze anys, és un dels primers músics de la banda del poble, amb el seu germà, Antoni. Gabino deu arribar a Menorca abans de 1867, ja que aquest any es casa amb Teresa Hernández. Al document del casament apareix com a sastre. O sigui que Gabino és a Menorca quan esclata la Gloriosa, però desconec la causa i circumstàncies de la seva vinguda. L’any 1869-1870 ja apareix com a membre de la lògia maçònica Hermanos de la Humanidad, on porta el nom simbòlic de Temerario. Sirvent farà una llarga carrera en la lògia, ja que el 1891 el trobem amb el grau 33, elegible com a Sobirà Gran Comendador, i secretari de la lògia. De fet, després de la guerra civil, quan fa trenta anys que és mort, se li obre expedient per part del Tribunal Especial per a Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Gabino Sirvent serà un jove molt actiu durant el període revolucionari, entre 1868 i 1873. El 1870 ja és secretari del Club Republicà Federal de Maó i del Comitè Democràtic-Republicà, juntament amb altres joves com Antoni Taltavull Carreras i Miquel Pons Fàbregues, fill de Francesc Pons Alzina, que serà batle de Maó en aquells anys. Anys després, Antoni passarà a residir a Nova York, i Miquel, a Barcelona. El diumenge, 6 de març de 1870, Gabino intervé en l’acte multitudinari que té lloc al Circo Mahonés, contra la crida a una nova quinta; unes setmanes després entra en la direcció del Comitè republicà de Maó L’any 1872, Gabino serà contractat per l’Ajuntament com a oficial de tercera en la secretaria municipal. Amb el final de la República, Sirvent perdrà aquesta ocupació però passarà, el juliol de 1873, a portar la secretaria del Llatzeret. Això m’indica que deu tenir una formació com a administratiu o escrivent.
El fet fa que la seva inscripció de 1873 al Padró Municipal, on surt com a «fuster» em creï alguns dubtes. Ja l’hem trobat com a sastre, escrivent, fuster, i encara apareixerà amb altres ocupacions. Anys més tard, el 1890, Gabino construeix la farola monumental en fusta del casino El Recreo, que pintarà el reconegut pintor Pere Riudavets, fet que em fa pensar que potser sí que de jove ha estat fuster. Posteriorment, Sirvent Sarrió arrendarà la gestió dels drets sobre el consum, almenys els anys 1878 i 1879. El primer any abonarà la quantitat de 217.405 pessetes a l’Ajuntament, una quantitat que ens fa pensar que rere ell hi deu haver un grup econòmic o una societat. La gestió dels drets sobre el consum és de molta responsabilitat, ja que suposa també el manteniment de la xarxa de casetes de consum i vigilants, a més de l’administració econòmica i no poques preocupacions. A partir dels anys vuitanta del segle XIX, Gabino Sirvent, que ha viscut en pròpia carn el final de l’aventura republicana i la restauració borbònica, viu aquella època de nul·la vida política partidista republicana, participant en iniciatives socials d’una altra naturalesa: l’associacionisme cultural i recreatiu. Així, l’any 1881 ja és secretari del casino El Recreo. El Recreo, com altres societats culturals i recreatives que es funden a Maó després de 1874 («Reunión familiar», «Círculo Industrial», «Casino Popular») és de caràcter interclassista, però amb una certa tendència republicana. El 1890, Gabino Sirvent ja serà el seu president. Val a dir que, paral·lelament, Sirvent és president d’un altre casino de la família republicana, El Progreso de Sant Lluís, des de 1888. L’any 1890 és produeix un fet que xoca, ja que uns dies després de ser presentat com a membre de la Junta del Casino d’Unió Republicana de Maó, amb prohoms com Francesc Pons Alzina o J.J. Rodríguez, comunica que ell mai no havia acceptat aquest lloc i explica que es troba molt enfora de la forma de fer d’aquella junta. En aquesta oposició l’acompanya Joaquim Morro Suaus (Maó, 1838-1901), venerable mestre maçó i elegit regidor republicà el 1901. Una nova notícia, aquesta de 1892, parla d’una proposta en relació a la direcció del Casino d’Unió Republicana, defensada per Sirvent, Gavilán i Mascaró, que troba el suport d’una part dels socis, però la direcció històrica del centre s’hi oposa. Em sap greu no poder entrar, per falta d’informació, en el fons de l’assumpte. Això no obstant, em serveix per fer-me la idea que Sirvent, després de vint anys d’una militància republicana menor, encara està compromès amb la idea.
Anem a la vida familiar del personatge. La primera dona de Gabino Sirvent és Teresa Hernández Pastor (Maó, 1838), que és filla de Domingo Hernández Taltavull (Maó) i Maria Pastor Mayans (Barcelona). La parella tindrà a Josep Maria (1868), Magdalena (1870), Domingo (1873), Gabino (1877), Teresa i Antoni (1887), tots a Maó. Domingo és el que es casarà el 1907 amb Ana Juan Vizcaíno (Maó, 1878), que infantaran a Gabino (1908), Esencia (1910) i Adelfa (1913). No puc dir què passa amb Teresa Hernández Pastor. El més probable és que mori el 1887 o 1888, ja que aquest any ja apareix Marina Truyol com a esposa de Sirvent. Però he trobat un fet que em fa pensar que potser es tracti d’una altra cosa: el 1892 mor el seu fill, Gabino, quan té només 15 anys, però la mort de Gabino té lloc a l’Havana. És realment estrany que el jove marxés sol a l’illa del Carib i tampoc no tenia edat per fugir del servei militar, la qual cosa em fa pensar en una possible partida amb la seva mare. Açò, emperò, només és una especulació. La segona dona de Gabino és Marina o Marianna Truyol; amb la nova parella té almenys dos fills: Antoni i Agustina, aquesta darrera s’inicia en la cançó lírica a la Unió Protectora Mercantil de Palma.
No crec que Gabino Sirvent Sarrió es guanyés la vida com a secretari president de casinos recreatius, ja que era una dedicació altruista. La seva activitat econòmica serà, durant uns anys, els negocis. Ja hem vist que havia estat arrendatari dels drets sobre els consums, i després el trobem, entre 1885 i 1886, com arrendatari del Teatre Principal de Maó, o sigui que pagava una quantitat a l’Ajuntament per a poder explotar el teatre. Més endavant, el 1890 serà secretari de Fernando Rodríguez de la Encina i Valparda, baró de Benimuslem, quan aquest actua com a delegat del Govern a Menorca. Aquest és el comentari que llig a El Liberal [23/07/ 1890]: «El señor Barón había nombrado secretarial Sr. Sirvent, para que le ayude é ilumine con su aptitud é inteligencia». És una ocupació que em genera dubtes i potser indica que sempre ha tingut aquesta activitat. Gabino Sirvent té una casa d’estiueig as Castell i, el 1894, amb motiu de les festes de Sant Jaume, regala a la població els focs artificials. No crec que ho fes si no fos, en aquells moments, una persona acomodada.
Tampoc coneixem els motius de la seva partida, però el 1900 ja resideix a Palma, al nombre 27 del carrer Alfareria. No sé quina és l’ocupació que hi exerceix. La tardor de 1906 viu un triple drama: dia 4 d’octubre perd la seva filla, Teresa Sirvent Hernández, que té 26 anys; dia 29 d’octubre perd al seu fill, Antoni Sirvent Truyol, que té 19 anys; i el 4 de novembre mor la seva filla, Marianna Sirvent Truyol. En un mes, Gabino Sirvent perd tres fills. Segons Antoni Tudurí, les filles moririen juntes i ofegades, quan van caure a la mar des d’un barca, on anaven amb aquells feixucs vestits de principis de segle XX. Un any després, el 21 de novembre de 1907, mor ell als 68 anys. Amb la seva desaparició no acabarà la relació de fills joves que moren, ja que el 1912 falleix la petita, Agustina Sirvent Truyol.
Josep Maria, Francisca i Domingo Sirvent Hernández. No tots els fills de Gabino Sirvent Sarrió marxen amb ell a Palma. En tenim dos que queden a Menorca: Francisca i Domingo, i un que sembla que marxa a córrer món, Josep Maria. De Josep Maria Sirvent Hernández només puc especular a partir d’una carta que, emesa des de Manila el 9 de juliol de 1897, es publica a «El Bien Público» el 17 de juliol del mateix any. Com que l’autor, Josep Maria Sirvent, fa referència a Maó, pens que possiblement sigui el fill de Gabino Sirvent Sarrió. En la carta explica la seva arribada a Manila el 23 de juny, després de salpar de Singapur. A continuació relata una «excursió» a cavall per la regió pròxima a Manila, relatant el paisatge de guerra, el retorn a Manila i l’assistència de la representació de «La Gioconda» al principal teatre de la ciutat. No sembla que Josep Maria Sirvent sigui un militar destinat a Manila, però tampoc queda molt clar el motiu de la seva presència a Filipines. No he estat capaç de trobar cap altra correspondència seva ni notícia de cap mena. Francisca Sirvent Hernández es casa amb Josep Casado Quintana, també republicà. Josep neix el 17 d’abril de 1850, a Alaior. Deu tenir una primer dona, de llinatge Salort, ja que el fill major del matrimoni és Joan Casado Salort (1886), que va ser plater. Deu enviudar, perquè es casa amb Maria Pons Sitges poc després. Maria Pons Sitges és germana del maçò Pere Pons Sitges, que serà el popular alcalde republicà. Amb na Maria, que mor jove (1901), té nombrosa descendència: Pere (1889), Àngela (1894), Josep (1892-1895), Josep (1896), Hermínia (1899). A la pèrdua de Maria Pons, Casado es casa per tercer cop, aquesta vegada amb la nostra Francisca Sirvent (1870), vint anys més jove, i encara tindrà Teresa (1903) i Gabino (1905) Casado Sirvent. Altres fills seus seran Julià i Maria, que no sé situar. Josep Casado Quintana va ser un personatge molt popular a Maó perquè va ser el representant, almenys des de 1884, de les màquines de cosir Singer. No sé si pel parentesc amb Pons Sitges o per mèrit seu, també fou dirigent republicà. Almenys entre 1903 i 1914, serà vocal, vicepresident i altres càrrecs del Casino d’Obrers d’Unió Republicana. Dos fills seus, Pere i Josep, faran anys a les presons de Franco en acabar la guerra civil, i un net, Josep, morirà el 1938 en combat. Ell morirà el 7 d’abril de 1936 a 86 anys, acompanyat de l’esposa, Francisca, i la filla.
Domingo Sirvent Hernández, mestre sabater, passarà a residir as Castell, on el 1912 serà elegit regidor-interventor pel partit republicà. La seva etapa com a regidor serà llarga, ja que encara el trobem el 1919. Està casat amb Ana Juan Vizcaíno, amb la que tindrà, com ja he dit, Adelfa, Esencia i Gabino. Ell farà també l’aventura cubana durant els anys vint. Marxa a Cuba amb el seu cunyat, Francisco (Quicus) Sanz, casat amb na Catalina Juan (a) Nineta Garibaldi. Després d’uns anys, sembla que en moments diferents, Quicus i Domingo van tornar. La causa sembla ser un conflicte laboral amb el propietari de la fàbrica de sabates on treballava. Sanz tornarà amb prou diners per comprar dues cases al carrer de Sant Pere. Anys després, el 1932, serà elegit vicepresident de l’Ateneu des Castell. Morirà l’any 1935, abans de la guerra civil. Tenia 62 anys. Adelfa es casarà primer amb Josep Tudurí; a la mort d’aquest, es casa per segona vegada, amb el militar Antonio García Mena, amb el qui va al destí de Tetuán i acaba a Madrid. Esencia Sirvent, modista, sempre serà fadrina i viurà as Castell.
Gabino Sirvent Juan (1907 – 1990). El fill de Domingo, Gabino, carnisser d’ofici, pescador de vocació, es casarà amb Práxedes Miquel Barber (es Castell, c. 1909 – 2005), amb qui tindran Anna (1936), Práxedes (1939) i Teresa (1941). Un rebesnet d’aquest és el cantant Gabino Marín Sirvent, actualment veu del grup Entonats.