La vida de la gibraltarenca d’ascendència menorquina Rosa Dominga Vila Fàbregas (1837-1917) reflecteix la duresa i les penalitats que van perfilar la biografia de moltes persones anònimes de la seva època, que en aquest cas es coneix gràcies a la recerca històrica i genealògica dels germans Brian i Clive Porro del seu avantpassat James Keating, casat amb na Rosa, que ha quedat plasmada en un article que ha vist la llum al portal «Gibraltar.cat» dedicat als estudis sobre la relació entre la colònia britànica i els Països Catalans.
Filla del jardiner maonès Antoni Vila i de la també maonesa Rosa Fàbregas, que a principis del segle XIX havien emigrat a Gibraltar, na Rosa va néixer el 27 de maig de 1838 a la colònia britànica al sud d’Espanya. Quan tenia denou anys, va conèixer un soldat irlandès, James Keating, quatre anys major que ella, que s’havia enrolat en un regiment escocès amb el qual va participar en la Guerra de Crimea (1853-1856). Posteriorment, va ser destinat com a sergent a Malta i el maig de 1857 va arribar amb el seu batalló a Gibraltar. Na Rosa i en James van festejar durant un any i després van contreure matrimoni a la citada colònia.
Tres mesos després del casament, el 7 de juliol de 1858, la jove parella es va embarcar al port de Gibraltar amb la resta del regiment escocès, que formaven una expedició d’un milenar de persones, cap a Hong Kong, que també era part de l’Imperi britànic al continent asiàtic, en què s’estava lliurant les guerres de l’Opi, en un viatge a bord del veler «Lord Raglan».
La ruta marítima protagonitzada per Rosa Vila, com a acompanyant del seu marit i la resta de soldats, va incloure en el primer tram per l’oceà Atlàntic l’arxipèlag de Cap Verd, l’illa de Tristan da Cunha -l’illa més remota del món- i el Cap de Bona Esperança, al sud d’Àfrica, des d’on van partir per l’oceà Índic cap a Java i després pel Mar de la Xina meridional fins a Hong Kong, on van arribar el 25 d’octubre, tres mesos i devuit dies després d’haver partit.
Malaltia
Durant el llarg trajecte pels dos oceans i el mar xinès, el marit de na Rosa va emmalaltir, per la qual cosa just va desembarcar a Hong Kong, el sergent Keating va ser ingressat a l’hospital on hi va estar més de dos mesos. L’atenció sanitària no va fer possible la recuperació total de la seva salut i les autoritats militars van decidir la seva repatriació, que va ser efectuada un any després en un altre vaixell de guerra juntament amb na Rosa i el seu primer fill, en William, que va néixer en alta mar el 1860, fins a arribar a la seva destinació, a prop de Manchester.
Dos anys després, na Rosa va ser mare d’en James i el 1864, estant a Essex, el seu marit va agafar una bronquitis aguda que aquest mateix any li va provocar la mort als 29 anys. Només una setmana després va néixer el seu tercer fill, n’Arthur. Na Rosa, amb tres fills, va viure un temps a Anglaterra i gràcies a una paga de l’exèrcit va poder tornar en vaixell al seu Gibraltar natal, on es va retrobar amb son pare i els vuit germans, però malauradament no amb sa mare que s’havia mort.
El 1866, na Rosa es va tornar a casar amb John Neish, un veterà de la Guerra de Crimea que era cinc anys major que ella, amb qui va tenir sis fills més fins al final de 1882: na Rosa, en Sebastian, en John, en Louis, na Mary i na Lucy.
La protagonista d’aquesta història va tenir la desgràcia de veure morir tres dels nou fills que va tenir: el tercer fill del primer matrimoni, Arturo, va morir el 1896; la sisena i darrera filla del segon matrimoni, Lucy, va morir el 1907; i el primer fill del primer matrimoni, nascut en alta mar, William, va morir el 1914. Quatre anys abans, na Rosa havia perdut el seu segon home, en John. Finalment, na Rosa va morir el 1917 a Gibraltar, als 79 anys, després de quasi vuit dècades d’epopeia vital, com assegura Brian Porro.