Un estudi realitzat per a l’Agència Reserva de Biosfera de Menorca ha estudiat la diversitat de macroinvertebrats bentònics que hi ha en un total de 28 torrents de l’Illa. Açò ha permès quantificar fins a 99 tàxons, entre els quals hi ha una espècie endèmica de Balears, la Tyrrhenoleuctra antoninoi.
Un tàxon és cada un dels grups o categories de la classificació dels éssers vius. És així, que aquest estudi, que han elaborat Pablo Rodríguez Lozano, Isabel Pardo, Cristina Delgado i Celso García, s’ha centrat en identificar les espècies que hi ha a Menorca, acotant el treball a 28 trams de 100 metres, de diferents torrents. Per exemple, en els de Cala en Porter, Addaia, ets Alocs, Cavalleria, Pont de Salairó, Favàritx, Algendar, Pontarró, la Vall, el Pilar o sa Cova.
És precisament aquest darrer torrent de sa Cova (afluent del de Trebalúger) el que reuneix la major riquesa quant a nombre de tàxons, fins a 52, inclòs el Tyrrhenoleuctra antoninoi. En el seu conjunt, en els torrents de l’Illa hi ha una mitjana de 30 tàxons, variant entre els 19 i els 52.
Un Coenagrion caerulescens, una de les espècies identificades
Diversitat
Entre els 28 trams analitzats (la primavera de 2023), es comptabilitzen 99 tàxons diferents, el que suposa «una alta densitat de macroinvertebrats bentònics». A part del que és endèmic, n’hi ha dos més que són espècies no nadiues de Menorca, el gasteròpode Potamopyrgus antipodarum i el decàpode Procambarus clarkii.
A través d’aquesta anàlisi de la diversitat de macroinvertebrats als torrents de l’Illa, s’ha pogut valorar el seu estat ecològic i si algún d’ells és clau per a la conservació dels tàxons de la Reserva de Biosfera de Menorca.
En aquest sentit, l’estudi destaca que l’estat biològic és bo en 11 dels 28 trams (39,3 per cent), moderat en 16 casos (57,1 per cent) i deficient en un (3,6 per cent), concretament el d’Addaia. Per contra, el que està millor és el de Salairó, que, per altra banda, «és l’únic torrent de l’Illa declarat Reserva Natural Fluvial», indica el treball.
Referit a la qualitat físico-química de les rieres, en 17 dels 28 trams fluvials és molt bona o bona y en 11 és «pitjor que bona». Així, tot i que en tots els casos els valors de PH són adequats, alguns presenten valors incorrectes d’oxigen dissolt, nitrats i fosfats. Uns «valors que indiquen problemes de contaminació puntual i difusa als torrents, principalment causats per l’activitat ramadera, altres activitats agropecuàries i vessaments humans», anoten els autors del treball, que veuen que les dades confirmen que és necessari aplicar «mesures de gestió i restauració per a millorar el seu estat actual».
En qualsevol cas, apunta l’estudi que aquesta valoració és «parcial», ja que «caldria avaluar a més l’estat biològic i hidromorfològic.
Per altra banda, assenyalen que tres trams amb un bon estat «no estan actualment considerades masses d’aigua superficials per la Direcció de Recursos Hídrics i, per tant, no formen part de la xarxa de monitoratge de Balears, sent recomanable la seva incorporació».
Pel que fa a si hi ha un torrent o un tram que sigui fonamental per a la protecció de la diversitat de macroinvertebrats a Menorca, una de les conclusions de l’estudi revela que no hi ha «un únic tram clau (...) sinó que és necessari protegir la xarxa fluvial en el seu conjunt», com ja posa de relleu el Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera 2019-2025: «Els torrents són els ecosistemes més vulnerables i en pitjor estat de conservació de la Reserva de Biosfera», recorden els autors.
Generico
El canvi climàtic i la sequera posen en perill els torrents de Menorca
Els torrents o rius temporals «contribueixen altament a la biodiversitat», perquè acullen organismes aquàtics únics que s’adapten a l’absència d’aigua i l’assecament, serveixen de refugi i hi corre la fauna terrestre, i contenen biota que no es troba en àrees properes per la seva humitat.
El canvi climàtic és una de les principals amenaces per als torrents i, juntament amb la creixent demanda d’aigua dolça per part dels humans, contribueixen a reduir el flux i a allargar la fase seca, «fins al punt de fer-los desaparèixer».
Així mateix, els autors del treball parlen de la concepció negativa que, socialment, tenen els torrents, per considerar-los «erròniament com ecosistemes que tenen menor valor».