Els passats dies 18 i 19 de novembre es van complir vuitanta-vuit anys de les matances de setanta-sis empresonats, entre capellans, militars i paisans, del barco-presó «Atlante», fondejat al port de Maó, per part dels republicans com a reacció als bombardejos de l’aviació del bàndol nacional a la Base Naval que van provocar set morts.
El dia 18 van ser assassinades 53 persones al moll de Cala Figuera, a Maó, i el segon 23 al cementeri des Castell. Un dels afusellats el primer dia va ser el capellà i folklorista Antoni Orfila Pons, ‘Fila-Or’ (Sant Lluís, 1884- Cala Figuera, 1936), del que es conserven trenta-cinc cartes manuscrites, que va enviar a les seves germanes Catalina, que vivia a Maó, i Juanita, que vivia a l’estància familiar de Llucalari, a Sant Lluís, durant els 121 dies del seu captiveri, que inclou l’estada a la presó al Mercat del Claustre i a l’altre barco-presó, l’«Aragón».
El sacerdot i folklorista Antoni Orfila Pons.
Mn. Antoni Orfila Pons va ser detingut a Sant Lluís el dia 21 de juliol i traslladat a la presó del Claustre del Carme. La primera carta conservada és del 12 d’agost en la que es refereix als seus problemes de salut -més endavant mencionarà que era una llaga de ventrell- i que el metge li va posar una injecció. Quatre dies després va ser traslladat al barco «Aragón», i en una carta del dia 18 comunica a la seva germana Catalina que vagi a la presó a recollir el matalàs que li havia deixat per dormir.
Trasllat
Des de l’«Aragón» va ser traslladat a l’altre barco l’«Atlante», fondejat a Cala Llonga, que posteriorment va dirigir-se a Cala Figuera on va estar la resta del temps. Així ho menciona el 14 d’octubre quan afirma que ha estat un «llarg viatge» des de Cala Llonga i que ell no s’ha mogut de la bodega del barco, a més de constatar que «hem tingut pluges, vent fred, trons i avui es barco es mou molt». A més, Mn. Orfila expressa el seu desig que «prest s’acabi i pugui venir a abraçar-vos». Malauradament, no va ser així.
Quan el sacerdot i folklorista va estar empresonat als barcos solia escriure majoritàriament les cartes el dimecres i el dissabte, en les quals indica els aliments que se’ls proporciona als presoners de l’«Atlante». Així, el 26 de setembre afirma que «he menjat un poc d’arròs amb un trosset de carn i sa poma que mos donen cada dia i un trosset de formatge, que és superb», en altres també comenta que menja brou, fideus, mongetes i llenties. A més, el dissabte solia enviar a les seves germanes la roba que havia duit uns dies, que li retornaven neta dins una bossa juntament amb menjars i begudes que els havia demanat, com galetes, formatge, figues, llet i vi dolç, a més de cigarros i mistos.
Darrera carta que va enviar als familiars, el mateix dia que va ser executat.
A la majoria de les cartes mostra, entre altres, la seva preocupació per saber com van les feines agrícoles a Llucalari, «em direu quantes ametlles s’han recollit, com va sa vaca i es vedell, quanta llet duu i on la veneu.Si el pagès no troba un jornaler, que sembri manco, sempre que cuidi bé el bestiar, que és lo important», escriu el 10 d’octubre.
Mn. Orfila va escriure la seva darrera carta el 18 de novembre, el mateix dia que, juntament amb 53 presoners, va ser assassinat al moll de Cala Figuera, sense que es desprengui temor al tràgic final que va tenir hores després d’escriure-la.