El batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer reivindicà el poder d’unió que té per al poble un esdeveniment com la celebració de Sant Antoni. Una festivitat que recorda el passat històric, com un fet que va iniciar la transformació per arribar al que som en l’actualitat.
L’acte institucional es va celebrar al Teatre des Born, fet que va afavorir que més gent pogués assistir a una convocatòria que, cada any, omple el Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella.
En aquest escenari, en la seva intervenció durant l’acte institucional municipal, Llorenç Ferrer recordà que per Sant Antoni es celebra «amb l’orgull i l’alegria de continuar recordant la nostra història i la nostra cultura». Una evolució que «al llarg dels anys ens ha esculpit i ens ha conformat».
«Mantenir la identitat d’un poble, les seves arrels i assegurar un futur per donar continuïtat a la mateixa cultura, no és mai una tasca senzilla», advertí l’alcalde, qui afirmà que «assumir la identitat de poble és la manera de mantenir les tradicions, els costums, l’art o el llenguatge que ens és comú». Perquè «la relació entre el poble i la terra ens fa estimar el nostre territori».
Un any difícil
Ferrer recordà que 2024 va ser un any difícil, a Menorca i a altres indrets, pels desastres naturals i per les guerres que no cessen, a Ucraïna, Palestina, la Xina, al Congo. «Totes aquestes desgràcies, aquests conflictes —digué el batle— poden fàcilment desarrelar-nos de la nostra terra, de la nostra història», però, tanmateix, «tenen una part que hem de veure en positiu», ja que esperonen el teixit social i comunitari, la solidaritat. En aquest punt, destacà la importància del teixit associatiu i el voluntariat, que són «la llavor que ha permès arrelar les conviccions, l’esforç humà i voluntari d’uns ciutadans cap als altres més desfavorits».
El president de la corporació aprofità, així, per reconèixer la tasca de les entitats de Ciutadella, que generen xarxes que «fomenten i faciliten la recuperació» i «enforteixen els llaços entre els ciutadans» i configuren la identitat col·lectiva.
Així, «la identitat d’un poble és un procés que està en contínua evolució, perquè pot variar en funció del context cultural, social i històric».
Relacionant les paraules del conferenciant, Josep Manguán, Llorenç Ferrer assenyalà que «la festa de Sant Antoni ens ha d’unir com a poble, ha de ser un esdeveniment que estrenyi lligams d’unitat i bona convivència per crear la identitat del nostre poble».
Per acabar la seva intervenció, per fer referència als orígens que han configurat la societat menorquina actual, l’alcalde va fer referència a un vers del poemari «Nura», del poeta alaiorenc Ponç Pons. «Jo soc part dels vuit vents que m’han fet menorquí».
Música per acabar
Aprofitant que l’acte solemne es celebrava al Teatre des Born, la vetllada va acabar amb una actuació musical del tàndem format per Maria Camps i Pere Arguimbau. Junts van interpretar temes molt arrelats a Menorca, «Na Cecília», «Vell mariner», «Sa balada d’en Lucas», «Roseret de roses blanques», «Escolta es vent» i «Plora guitarra». L’actuació va ser molt aplaudida.
Embat Rodríguez OreferA Ciutadella es genocidi más gran que hi ha hagut mai, el van perpetrar es musulmans turcs, l'any 1558.